dilluns, 27 d’abril de 2015

Supervisió? Avaluació?

Sovint hi ha la inquietud de fer coses noves a classe. I algú va escriure que fer això, sovint comporta llençar-se per un penyasegat sense paracaigudes. Tens la idea, la duus a terme, però no saps al cent per cent com es desenvoluparà.

Ja des dels dies previs, quan programo, quan creo les activitats, els ítems d'avaluació... sempre apareix aquesta sensació. La idea és bona, però ja veurem. I apareix una sensacio de soledat, i la certesa que ningú et pot ajudar a solucionar dubtes previs "perquè no sóc de lletres, perquè no sóc de ciències, per què no conec aquest programa, per què no m'hi entenc, per què no m'atreveixo amb internet..." el que sigui. Quan penso i provo de fer coses noves, m'agradaria poder-les compartir, que algú que en sabés més que jo les pogués veure, avaluar, corregir i millorar. Algú que veiés tots els elements que utilitzo en una activitat, i en col·laboració els poguéssim optimitzar, abans de dur-ho a la pràctica amb els alumnes. Segur que a moltes professions existeix la reunió prèvia a la redacció definitiva, o al projecte acabat... 

Quines preguntes, quins dubtes. Ja fa temps que sovint em pregunto si aquests dos elements de la pregunta serien acceptats en un claustre, o en el col·lectiu de mestres. En algun moment he escrit que sobre la sensació que el col·lectiu de mestres és un dels que pitjor accepta les crítiques. Les crítiques (positives o negatives, evidentment), tan malament serien acceptades? I si prenguéssim consciència que la nostra feina no pot deixar-se únicament a la intuïció, al "jo ho he fet sempre així i funciona", o al dubte constant?

Els grups de treball poden ser una solució, i funcionen en molts casos. Evidentment hi va el col·lectiu que ja està conscienciat, i llavors ve la dificultat de traspassar-ho, ja sigui al claustre o arreu. Penso que finalment hauria de ser una tasca liderada per l'Administració, que hauria d'incentivar aquests tipus de grups: sistematitzar-los, regular-los, afavorir-los... Alhora serviria com a eina d'avaluació. Qui va a formar-se? Qui va a avaluar la pròpia feina? Qui aporta idees al col·lectiu? Qui comperteix? No seria una bona eina per millorar el col·lectiu? Segurament millor que l'actual: ets funcionari? No pateixis; feina i sou assegurat. No cal demostrar res més que una nota d'oposicions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada