Ens deixaran?

La gran pregunta. La que mai es faria un emprenedor/a. I ara és quan hauria de citar algun científic (Einstein queda sempre bé), i dir que si les coses van malament i les seguim fent igual, no canviaran. Cal fer les coses diferents per a que canviïn. Això deia, o diuen que deia.

El cas és que aquesta premisa, que hauria de funcionar sempre, em diuen que al Departament d'Ensenyament no. Que les coses s'han de fer com s'han fet sempre. Si vols innovar, a la teva classe i amb gasosa, com deia un altre. Si els cursos es buiden, no hi podem fer res. Si els alumnes es desmotiven no hi podem fer res, per que em diuen que si proposem canvis al Departament ens diran que no. Potser sóc malpensat? O potser innocent? Malpensat per pensar que no ens deixaran és l'excusa perfecta per no fer res? O innocent per pensar que el Departament acceptaria?

En una altra entrada em declarava proactiu, amb la sana intenció de seguir pensant i proposant, però clar, si hem de topar amb el Departament, potser que callem...

I la idea que a Formació d'Adults s'està tan tranquil per què com que els alumnes són grans, venen perquè volen, no creen problemes d'actitud, són bona gent, creients... doncs aquesta idea ajuda. Com que estem tan bé i tan tranquils... perquè ens hem d'embolicar i promoure canvis?

I perquè no pensar que el perfil d'alumne que tenim necessita propostes noves? Si són joves perquè ja provenen del fracàs a Secundària, i no cal tornar a repetir els mateixos esquemes a l'escola d'adults. Cal pensar en noves idees, activitats i metodologies que els motivin a seguir els seus estudis, i vegin que l'escola d'adults és la seva segona oportunitat.

I si són grans, perquè igual fa 20, 30 o 40 anys que no trepitgen una escola, i per tant no cal atabalar-los amb el nivell d'exigència que demanem a un alumne/a de 16 anys...Cal pensar en noves idees, activitats i metodologies que s'adaptin a aquests alumnes que han perdut hàbits i rutines escolars.

Però com que a Formació d'Adults s'hi està tan bé, per allò que deia abans, doncs no ens hi posem. I així ens va. O així ens anirà...