dimarts, 13 de setembre de 2016

Nova escola, sensacions antigues

Ja fa uns 10 dies que sóc al CFA Solsonès, i toca fer balanç.
Vaig decidir sortir del CFA Mollerussa per què no hi estava a gust, per què vaig acabar treballant sol, tancat a la sala de profes, sense que ningú fes cas ni s'interessés pel que feia, que òbviament, eren tasques que pretenien millorar la meva feina, la dels companys i per descomptat la dels alumnes.
Davant "l'això no es pot fer, no et deixaran, aquí impossible, etc", vaig decidir que abans que malmetre una relació personal que havia estat molt profitosa, el millor era marxar i, sense deixar la formació d'Adults, anar a ocupar la meva plaça definitiva, molt lluny de casa, amb un horari que no contempla la conciliació familiar, i amb la probabilitat de deixar enrera molta de la feina que havia fet fins ara.
I efectivament, aquí estic, a Solsona, novament treballant sol en un despatx, sense que ningú s'interessi per la feina que faig, sense parlar amb ningú, més enllà del protocol o alguna feineta que m'encomanen, i a sobre, havent deixat enrere una manera de treballar que ja tenia apamada: innovacions metodològiques, treball amb noves tecnologies, reflexió sobre la feina feta, contactes amb altres mestres innovadors... tot això queda enrera per què aquí... tampoc s'innova. Torno a fer cursos que feia molts anys que no tocava, torno a fer servir dossiers en paper, i ja tinc la certesa que professionalment he tirat enrera. Uns quants anys.
Què hi farem, al cap i a la fi la decisió va ser meva... Però això no evita que estigui contrariat, i que em vinguin al cap algunes reflexions.
Què pot fer un mestre per promocionar a la seva feina?
Què passa si vol millorar i treballar amb els millors?
I si pensa que pot rendir més i millor variant i fent noves propostes?
I si es troba sol? Qui li soluciona els dubtes i els problemes?
I més enllà de la situació personal, a sobre fa poc vaig veure unes imatges d'un grup de mestres d'una escola de primària que sèien juntes en una taula (potser eren 8 o 10) i que debatien sobre un nou material pedagògic que els havia arribat a l'escola.  I vaig pensar: 
Per què a Formació d'Adults això no ho he vist mai? Per què ens costa tant treballar junts?
Què falla si un mestre es passa hores sol (com jo) sense parlar o debatre amb cap company?
Tot plegat, una llàstima.
Bufff.... què llarg es farà aquest curs. Sort d'antics companys com en Josep Miquel, el Ramon o el Javier, que segueixen al peu del canó, i que fan propostes. Recentement, una per escriure sobre la feina per a una ponència, i han contat amb mi. Gràcies, per què m'ajudareu a seguir despert.

2 comentaris:

  1. Hola Quim.
    El día que ens vam enterar que marxaves de l'escola ens va saber molt greu, si et soc sincera entre nosaltres els companys de classe ens va extranyar, i hi vam parlar molt però....
    No hi ha dret de que personatges com els que ja coneixem I no cal dir noms, tinguin plaça fixa en una escola i que per aquesta raó s'ho passen tot pel "forro" mentres que docents com tu que fan més del que els hi pertany I ho dic de tot cor, hagin d'anar d'un lloc a un altre.
    Em sap molt greu.
    Quim et dessitjo tot lo millor que et pugui passar i sobre tot que aquest any passi volan.
    Els alumnes que vas tenir a COMPETIC-2 al 2014-2015 t'enviem ànims.

    ResponElimina
  2. Mestre! Molts ànims!

    Com sempre dic, davant claustres petrificats sempre ens queda el treball a l'aula i el claustre virtual! Me n'alegro molt de ser part del teu!

    Ja saps on som! Una abraçada!

    Ramon P.

    ResponElimina