dimecres, 9 de novembre de 2016

M'avorreixo

El canvi / fugida cap a Solsona no funciona. Ja tenia clar que el canvi no seria per anar a millor,  però no podia imaginar que m'afectaria tant. A qualsevol nivell.
He arribar l'últim, i per tant, em toca fer el que feia la mestra anterior. Sempre s'ha fet així. La formació prèvia, el currículum, els interessos i motivacions, les noves idees, no serveixen. Em toca fer el que es feia. I amb l'horari igual. Ja està muntat, les mestres ja tenen la vida muntada així, i els nous ens hi acoblem com ens diuen.
Resultat, anar lluny de casa a treballar, a fer àrees que no em motiven i per a les quals no estic gaire preparat, i amb un horari que dificulta immensament la conciliació laboral. Pràcticament no veig als de casa. Al matí no hi són, i jo sí, i quan arribo, cap a les deu de la nit, pràcticament ja dormen.
En situacions així m'adono de què gran que és l'Administració i que petits que som els que hi treballem. Casos de desmotivació que passen desapercebuts, situacions arrelades / estancades / enquistades, que es mantenen per seguretat, desconeixement, o conservadurisme, claustres permanents, sense canvis, tot això sembla que no existeix més enllà de les parets del centre.
El cas més evident és que el proper concurs de trasllats no sortirà cap plaça de Formació d'Adults,  entenc que per què les consideren "específiques". No en sé res més. Total, que no es mourà res ni ningú, un altre any, i ja en portem uns quants (vuit? nou? )
Total que aquest any m'estic avorrint. No trobo cap element motivador. Ni les classes que faig (quan abans eren el meu refugi, malgrat el mal ambient a l'escola, entrava a classe i m'ho passava bé), ni l'horari (massa lluny de casa), ni la metodologia (sense portàtils, sense ordinadors, ja no faig res del que feia ni del que m'agradava, i del que pensava que era el millor per als alumnes).
Ara vaig amb un dossier a la mà i faig allò que no m'ha agradat mai: entrar a classe i dir "bona tarda, obriu la pàgina 7, que farem l'exercici 5", bufffff. El pitjor és que estic perdent els ànims per proposar res més.
Desmotivat i decebut, em plantejo deixar la formació d'adults.  Tot un tema, doncs aviat farà 20 anys que m'hi dedico (sense contar pràctiques de la universitat i feinetes vàries), valoro la meva experiència, encara em queden ganes i idees (m'ho he passat bé compartint l'elaboració una ponència amb d'altres companys de FPA, encara participo en algun grup de treball...)  però arriba un moment que m'he de plantejar si val la pena seguir si això suposa tan alt grau de desmotivació, cansament, i falta d'expectatives.
Per pensar-hi, però aviat, que el concurs de trasllats per anar a Primària ja és aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada