dijous, 20 d’abril del 2017

reinventem-nos

Ahir vaig llegir l'últim post del blog didactik, del company Josep Miquel Arroyo. Lllegiu-lo.
Quan el vaig acabar, a mi em va venir al cap una altra paraula. Reinventem-nos, que ja fa massa temps que estem igual. Ell ho comenta en algun paràgraf. Fa massa temps que no ens movem, que les plantilles no es mouen, que no es crea, que no es fa res de nou (majoritàriament, que com sempre hi ha excepcions; llegiu sobre el CFA Dolors Paul, amb el company Ramon Paraiso, el CFA Palau de Mar, amb en Joan Padrós, o els clàssics del CFA Tarongers de Mataró, amb l'Imma Vilatersana o el Francesc Iglesias, que van guanyar premis Baldiri Reixac i tot.... I me'n deixo, segur) Sóc de l'opinió que no hem d'esperar que l'Administració ens sacsegi amb noves propostes, sinó que hem de ser nosaltres els que fem el primer pas. I seguir a partir d'aquí. Som nosaltres que hem d'aportar innovació a l'aula, fer propostes noves, motivadores, i donar a conèixer l'escola partir de la nostra pràctica diària. Estic segur que després el boca-orella entres alumnes/amics/veïns farà la resta. I l'exposició a les xarxes socials, i la participació als fòrums, les escoles d'estiu, congressos varis, etc.

La frase deu ser: "Com que a Adults es viu tan bé, doncs ja estem bé com estem". No podem anar així. Cal reinventar la FPA. Cal aportar, cal repensar-la. En Josep Miquel ja apunta un parell d'idees per llegir i pensar, però cal donar exemples clars i propostes d'èxit. Una vegada en Javier Iñíguez va proposar un tema que semblava utòpic: un congrés de FPA. I ara penso: per què no? Estaria bé compartir, explicar-nos experiències, saber què fan a altres escoles... I no em digueu que ja existeixen les escoles d'estiu. A l'última que vaig asssistir, l'estiu passat, erem uns vint assistents.
Quan treballava al CFA Mollerussa es va proposar una idea durant dos anys seguits. Al tercer, en veure que no prosperava, ho vam deixar córrer. Es tractava de fer una jornada (un cop acabat el curs, primer dia de juliol, només un dia), on ens trobessim els mestres de Lleida, i ens expliquéssim i preguntessim "Tu com ho fas això? Tu com treballes amb CFI, i què fas a Català 1 de GES 1?, Com avalues?" (per exemple). Treure'n unes conclusions, deixar-ho escrit, i òbviament, aplicar l'experiència escoltada de veu dels companys. Ja he dit que no va prosperar. No sé on vaig llegir que el col·lectiu de mestres és el que pitjor porta la crítica. Es veu que no ens agrada que se'ns observi i se'ns digui com podem millorar la feina. Curiós, no ho sé. No tinc més dades.

M'he proposat fer jo mateix les aportacions. I començo amb aquesta entrada, un seguit de propostes (ja les criticareu) per remoure els grups actuals que participen a qualsevol CFA.

Començo per baix: els grups Instrumentals (CFI 1,2,3). Els grups estrella de fa uns anys, plens de senyores provinents de l'emigració dels anys 60, analfabetes, amb moltes ganes, molta il·lusió, poques habilitats "acadèmiques", i que eren les que donaven "forma" a la FPA: alumnes que venen perquè volen, amb ganes, molt agraïts, etc. Encara ara els mestres d'adults vivim amb la fama de tenir aquest tipus d'alumnat, i molts pensen que això encara passa. Però ja no passa. Aquestes alumnes han desaparegut o estan en camí de fer-ho (qüestió generacional), si més no a les últimes escoles on he estat. Ara aquests grups els ocupen majoritàriament alumnes immigrants, amb les mateixes dificultats, però amb un entorn sòciocultural totalment diferent. Molt més irregulars que les anteriors, molts beneficiaris de rendes PIRMI. Diferents.

I això fa que calgui canviar i adaptar-nos a aquest nou alumnat. I costa. Ja no podem seguir utilitzant els mateixos materials (oblideu "La palabra", per si algú encara ho fa servir...), els continguts han de ser diferents, i la metodologia també. Seguim dedicant 10 hores a la setmana a aquests grups, per què així ho mana el currículum (elaborat l'any... deixem-ho). Més hores que a qualsevol altre alumne de l'escola. Cal? Hi ha experiències d'èxit en marxa que no responen a aquest perfil.
La meva proposta (ara!!!) és la següent: cal obrir l'escola a altres experiències. Els mestres que entrem en aquests grups hem d'assumir que no se'ns ha format suficientment, i seguim tenint el "xip" posat en els anteriors grups de senyores instrumentals. Hi ha la proposta "paraules per a tothom", per exemple, i penso que les escoles d'adults hauríem de participar-hi com a element troncal del currículum. Coordinar-nos amb entitats que treballen amb immigrants des d'altres perspectives (no tan acadèmiques) i aportar la nostra experiència reglada i el nostre coneixement de l'alumnat adult. Són menys hores lectives per a nosaltres (ara direu: això reportarà disminucio de places!!, però no, per què a l'escola hi ha d'haver altres propostes que autoregulin), però estic segur que la qualitat augmentaria i els resultats millorarien. A més d'obrir l'escola d'adults a l'entorn i a la participació comunitària. Un cop a l'aula seguim treballant, en coordinació constant entre els professionals participants. Uns treballem la vessant lectoescriptora, ortogràfica, i els altres la vessant més, diguem-ne sòciocultural (immersió cultural, habilitats socials, documentacions vàries, etc.)

Ara la meva aportació personal:
Personalment amb aquests grups treballo a partir d'uns materials fotocopiats per a tots els alumnes, que guardo en una carpeta on separo el material per a cada alumne. Així reparteixo les fotocòpies a mida que l'alumne va avançant. Tothom fa el mateix, però amb ritmes diferents. Cada alumne treballa la seva fitxa, i jo tinc temps per anar asseient-me davant de cadascun d'ells i llegir l'exercici, guiar-lo, resoldre dubtes, i fer-lo parlar sobre què han dinat avui. Ràpidament vaig comprobant quin alumne té més o menys dificultats, i quin alumne prospera, o a qui li costa més. L'avaluació és el gran tema pendent. Ja ho era amb els grups anteriors (aquelles senyores...) Es resol des d'un punt de vista global, que ve a ser la suma i resultats de la percepció diària a l'aula. És força objectiu, però no respon a criteris objectivables. A mida que escric, se m'acut la idea de crear unes rúbriques, molts esmicolades i que atenguin a tots els factors que formen part de la feina diària amb aquests grups, i que serviria per a l'avaluació del curs, però que seria difícil d'explicar a l'alumnat, a causa de la seva complexitat (posa la data?/la posa bé?/té autonomia?/entén què ha de fer?/m'entén quan li explico?/cal resoldre molts dubtes?/li corregeixo el 50% de la fitxa?) Segur que no invento res, però ara veig que seria una bona manera d'avaluar objectivament aquests grups.
Seguiré.