sobre programacions, planificacions, currículums...

A veure... es tracta ja de treure el cap, i començar a pensar i mirar endavant. Torno a la reflexió, i ja posats, amb un tema que no és menor. Els currículums, les programacions, les planificacions... Sóc conscient que no variaré el model educatiu català amb aquesta entrada, però igual aporto alguna idea que promogui algun canvi, o si més no alguna reflexió.

Vaig al tema: el currículum és el que és i no el tocarem ara. Tot i que caldria, per què estic segur que algun tema ha quedat una mica obsolet, les TIC i la innovació no hi són gaire presents, i des de les últimes modificacions ja han passat...anys; però tinc clar que un canvi curricular és gros, no depèn de la reflexió d'un mestre, caldria crear grups de treball constants, tocar lleis per a nosaltres inabastables, i d'altres elements que desconec. Massa gros. Per tant aquí ho deixo.

Vaig als elements que tenim cada dia a l'aula. Les programacions estan allà, al calaix, les mirem i les retoquem de tant en tant, però sempre queda el dubte de si responen efectivament al treball diari a l'aula. Sovint redactades a la manera barroca (no oblidem, verbs en infinitiu per anomenar els objectius, noms per significar els procediments...), no queda clar què cal fer en una setmana concreta. Com a element global, que dona una idea de què cal fer amb un grup en un curs concret, a on hem d'arribar, etc, ja està bé, però segurament les podríem resumir en un parell de fulls.

Personalment he arribat a la conclusió que l'important en el procés de revisió de la feina diària és la planificació. O com li vulgueu dir. Aquell cuadre on apuntem què hem fet cada dia, a quina pàgina hi ha tal exercici, quina pàgina web hem visitat, quin exercici del Moodle... I queda absolutament completat si apuntem alguna reflexió sobre com ha anat la tasca. Una avaluació que permeti, el proper curs, millorar la tasca concreta. Personalment, durant una setmana qualsevol perdo el número de vegades que miro la planificació, però no puc dir que miro les programacions amb la mateixa assiduïtat.

Apunt tecnològic: recomano una app que es diu iDoceo. És ideal per dur una planificació molt acurada de la classe. És com el "llibre del professor", però 2.0 Molt bona. 11,99€ al App Store (ups!! jo la vaig comprar per 4,99€ fa 3 anys!!)

Torno. No cal dir el favor que li fem a un substitut si li passem una bona planificació. "Si avui és dijous, toca exercici tal". Impressionant. I és la tasca concreta que fem cada dia. No enganyem a ningú. Només cal ocupar deu minuts cada dia a escriure-ho, i dedicar-ne uns quants més a revisar-ho i millorar-ho.

I aquest recull de feina quedarà reflectit a la programació, revisada cada trimestre, o a final de curs, d'una manera més acurada. Si observem que algun objectiu, competència, etc. no apareix mai a la planificació, o al contrari, si ens apareix un tema a classe que considerem important, serà més fàcil incloure'l.
Cal fer fàcil la tasca del mestre, i saber en tot moment què toca fer i en quin moment som, ajuda. I molt.

Em reincorporo

Passat els dies de repòs de resultes de l 'accident, ja fa una setmana que he tornat a treballar. Bé, cap problema. Cap problema físic, vull dir.

Tornar sempre és complicat, per què sovint no saps què trobaràs al tornar.

El mestres que segueixen treballant acumulen la seva feina més la que se'ls demana, i que hauria de fer el mestre que està de baixa. Sovint han de compaginar dues classes, i es perd el seguiment de l'una i de l'altra. No es pot estar a tot arreu.

El substitut trigarà 10 dies a arribar, i per tant cal prendre paciència.

És lògic que se'ns demani tenir les programacions a punt per si arriba una situació com aquesta, que tothom sàpiga què s'ha de fer. Però el que passa és que la feina acumulada impedeix, potser, centrar-se, revisar la feina pendent, entendre la feina del company, i prou feina tens tu. Resultat: acabes tirant de feina que tens a un calaix, la reparteixes, i els alumnes ja es posaran al dia quan torni el malalt. I el substitut/a, quan arriba, fa el que pot. Amb sort tindrà temps de conèixer la nomenclatura dels grups (GES, CFI, etc), el nom d'algun dels companys, i poca cosa més (estic parlant d'una baixa curta, 3 setmanes, com jo. El substitut ha arribat a la tercera, "no abans de 10 dies". Ha tingut 5 dies de realitat laboral. Dues sessions per grup. El que he escrit abans. Fa el que pot).

És el tema de la formació d'adults. Molta amplitud horària, pocs mestres, poques coincidències. No és com a Primària o Secundària, que molts mestres coincideixen al centre, hi ha horaris de guàrdies, l'assistència és obligatòria, i cal (i es pot) estar amb els alumnes.

Total, que una baixa així és com un llamp. No saps on caurà, ni el mal que farà. Però ja està fet. Ara cal recuperar el temps, posar-se al dia, i potser pensar: "bé, podria haver estat pitjor".