Entrades
No hi insistiré gaire per què segur que el que explicaré a continuació ja us ha passat més d'una vegada.
Fa uns dies va trucar-nos una orientadora que coordina, al nostre CRP de referència, un grup de treball sobre orientació educativa. Volia conèixer-nos, i venir amb la resta del grup de treball per saber quins eren els nostres recursos.
Va venir un grup d'una dotzena de psicopedagogues, orientadores a diferents IES, membres del CRP, tot un grup pertanyent al camp educatiu, com nosaltres.
L'Àngels Pascual, la nostra directora, els va explicar la nostra oferta formativa, i van flipar. No ens coneixien, no sabíem el que fèiem, ni la nostra oferta, ni les possibilitats que se'ls oferien.
Evidentment van veure tot un camp obert respecte, sobretot, a l'alumnat amb poques possibilitats a l'educació Secundària, a joves immigrants que els arribaven, els seus pares, etc.
Un cas més d'invisibilització. Una llàstima. I segur que, com deia al principi, a més d'un dels que llegiu això us ha passat algun cas semblant.
Tots els que estàvem al voltant d'aquella taula ens fèiem creus que l'Administració no donés a conèixer els seus propis recursos. El més trist és que les professionals d'aquests grup de treball sí que tenen i coneixen recursos (evidentment): mèdics, assistencials, pedagògics,... però sembla que quan aquests recursos poden prendre els camí de la FPA, aquest camí desapareix, i ningú sap res de la seva existència.
En fi. ho volia escriure.
La vida segueix. No defallim.
