SIMO 2019

Els passats 5, 6 i 7 de novembre vaig anar a Madrid, al Congrés SIMO Educación. Ja deuen portar 7 o 8 edicions, i jo és la tercera vegada que hi vaig.

Un congrés sobre Tecnologia Educativa, molt interessant per a qui vulgui descobrir les últimes eines per treballar amb TIC a classe.

Però no només TIC, també hi ha conferències sobre metodologia, neuroeducació, eines per al lideratge educatiu, etc.

L'espai central del gran recinte del congrés està reservat a empreses. Des de les grans, com Microsoft, Edelvives, o SM, fins a petites empreses que desenvolupen eines per imprimir en 3D, que creen jocs tipus Scape Room, eines d'edició de vídeo, material didàctic,... moltes empreses (jo no en recordava tantes)

I envoltant-les a totes hi ha molts espais on s'hi fan les conferències. Moltes. Tantes, que cal triar a quina anar, procurant sempre que no s'encavalquin.

Vaig escoltar xerrades sobre neuroeducació, on es destacava la importància de l'emoció en l'aprenentatge, i sobre com millorar les situacions d'aprenentatge per aconseguir l'èxit; també vaig escoltar al Manu Velasco. Si no l'heu sentit mai, apropeu-vos al seu bloc; O el Jesús Guillén, que explicava que l'important en educació lliga amb la nutrició, el son, l'exercici físic, la socialització...; o la importància de l'autoestima o l'autoobservació, l'empatia, en els processos de lideratge en equips directius.

I només cito les que més em van impactar.

Menció especial per al Daniel Garcia, del CFA Enric Valor, de Xirivella, al País Valencià, únic representant de la Formació d'Adults al Congrés. Una ponència, Compartic, sobre l'ús de l'Ipad a classe. Vaig aprofitar per aprendre sobre l'ús del Chromecast.

I una altra menció per a l'inefable Joan Padrós, que també visitava la fira. Sempre ens trobem a llocs així. Mai al bar fent una cervesa.

El cas és que SIMO Educación em sembla un espai on cal anar-hi, alguna vegada. No gaire sovint, per què les coses en educació no canvien tant d'un any per l'altre, però cada cinc, com he fet jo, està bé.

Per cert, vaig reflexionar força sobre el paper de la FPA en llocs com aquests. Residual. Ja he comentat les ponències que teníem. Una.

Em sentia una mica estrany, doncs veia un munt de coses que penso que mai podrem tenir a una escola d'adults. Des de material per treballar online (caldria trencar certes resistències metodològiques), pissarres digitals increïbles (a 12000€ la peça), treballs amb impressores 3D impossibles de realitzar  (crec) a les nostres escoles, ulleres de RA i RV, experiències amb gamificació,...

En fi, si podeu l'any que ve, aneu-hi. Amb els ulls i les orelles ben obertes. Que no tornin a dir que els que hi érem som els que ja estem convençuts. Això va ser bo. Un ponent desenvolupava la seva ponència sobre treballs en equip, i ens deia que és fàcil vendre vaixells al Saló Nàutic. "Als que sou aquí no us cal descobrir els avantatges de les TIC, del treball online, de moltes innovacions més. Ja veniu incentivats de casa"

Cal explicar l'experiencia a SIMO per convèncer als companys que hi vagin, que descobreixin què més pot donar de si la nostra professió si l'adaptem al segle XXI.

L'entrada al Congrés

L'interior

Material creat en 3D

Si vas a Madrid i no menges bocatacalamares i croquetas de rabo de toro... ja em diràs. 

una franja determinada

Avui serà un entrada tipus "pim pam", escrita en el mateix moment en que m'ha vingut el tema al cap.

I el tema m'ha vingut arrel d'un curs que estic fent amb l'INTEF, per cert, amb el company Ramon Paraiso com a tutor.

El cas és que hem hagut de fer un exercici que consisteix en crear una activitat que motivi l'alumnat, que l'enriqueixi. Resumeixo....

I m'ha vingut al cap una idea que sembla poc realista vist el context actual, però que he aprofitat per reivindicar aprofitant l'exercici proposat pel Ramon.

Es tracta de parar atenció al grup d'alumnes (o potencials alumnes) de GES de la franja majors de 40 anys. Aquells que venen a l'escola perquè volen treure's el GES, però que topen, sobretot, amb la problemàtica de l'anglès, el català, i en menor mesura les mates o el castellà. La resposta és la prova de Nivell, i cap a GES 1, a fer continguts d'anglès, català o mates equivalents a 3r de la ESO. Per a algú que va fer la EGB fa 30 anys o més, resulta un problema força desmotivador.

En d'altres cursos aquest problema està millor resolt. Els cursos COMPETIC, per exemple, comencen des de zero coneixements, i l'alumne pot anar poc a poc assolint coneixements d'usuari avançat.

Fins fa poc el cursos d'anglès també, però ara ja s'ha pres la dinàmica, no tant de l'obtenció de cap títol, sinó la de l'adequació al nivel B1. Crec que tampoc afavorirà els alumnes de la franja d'edat esmentada.

Però no és aquest el cas del GES, i aquí és on aprofito (també ho he fet al curs de l'INTEF) per reivindicar una FPA que atengui també a l'alumnat que ve a l'escola per recordar, aprendre, no quedar-se enrere, el que no té pressa per treure's un títol, el que voldria fer algun curs de "cultura general". Una FPA més social, integradora, de compromís amb un sector de població que no busca títols sinó coneixement.

He proposat la idea de fer un curs anual, amb una metodologia molt més individualitzada, integradora, de compromís, amb una estructura semblant a l'antic Pregraduat que servís per enganxar els alumnes d'aquesta franja, que després ja seguirien amb el GES trimestral. Aquí és on el tutor m'ha criticat. "Poc realista", m'ha dit. Ja, té raó, la llàstima és que una proposta com aquesta sembla que surt d'una visió màgica o naïf de la professió, quan hauria de ser una via paral·lela, de convivència, d'integració.

Com sempre aprofito per demanar idees, perquè m'imagino que no és una tema només meu i que als diferents centres us hi topeu sovint.

I què bonic seria poder trobar-nos tots els que som a FPA i debatre aquests temes en una mena de Congrés, oi Javier Iñiguez?

La Mesa i els cunyats...

El títol és enganyós, ja ho dic ara, però com que vull escriure sobre els dos temes, i sé que hi haurà un moment que ja no podré dedicar-me tant a la germana.... doncs aprofito i els ajunto ara.

Començo per la Mesa. A l'anterior entrada en vaig fer una mica d'esment, i vaig recordar que havia de fer un resum per a qui el volgués llegir. El passat divendres 13 de setmebre hi va haver una assemblea de la Mesa d'Adults de Catalunya, que feia temps (anys, crec) que estava inactiva. Per a qui no ho sàpiga, la Mesa és un col·lectiu de profes d'adults (de Primària i de Secundària) que té un paper reivindicatiu de la FPA, i té representants sindicals com a interlocutors directes.

Aquell divendres, l'assemblea es va dividir en dues parts.

La primera part pretenia copsar les propostes de partits polítics sobre la FPA. A la taula hi havia un representant d'ERC (Rafa Humet) un de Catalunya en comú (Miquel Essomba), i un de la CUP (Miquel Riera).

Cadascun d'ells va expressar l'interés dels respectius partits per la FPA.

Va començar el d'ERC. Resumeixo: "És hora de posar la FPA a l'agenda pública, cal visibilització, els càrrecs electes no reben pressió de la gent, demanda de flexibilitat i més autonomia, i unificació de la xarxa municipal i la de la Generalitat." Quan va acabar va marxar per què tenia una boda (¿¿¿?¿?!!!)

Al programa dels comuns hi ha "la proposta d'una nova llei de FPA, i la creació d'una Direcció General. Es reivindica la innovació, i la creació d'espais de difusió i creació cultural. Estabilitat de plantilles i treball en xarxa". I després de contestar una pregunta del públic va marxar, ja que tenia un altre acte. (¿?¿??¿!!)

El Carles Riera (CUP) es va quedar. Assumeix que "no és expert en FPA, però sí transmissor de les propostes que puguin sorgir. Intueix símptomes de liquidació (davallada de recursos, invisibilització, precarització...), i seria fàcil que hi entrés l'empresa privada. Cal una FPA que capaciti a les persones desafavorides."

En el torn de debat, ja he dit que el representant dels comuns va marxar després de la primera intervenció, això sí, comprometent-se a dur alguna iniciativa parlamentària. Només es va quedar el Carles Riera, que es va comprometre a portar al Parlament el document que pogués consensuar la Mesa (afegint la dificultat que suposa que un document a arribi a debatre's, a causa de la multiplicitat de reunions i comissions que actuen de filtre al Parlament).

Vam esmorzar, i vam passar a la segona part del matí, que consistia en debatre els documents sobre la millora de la FPA. És difícil debatre un document entre el centenar de profes presents, però es va parlar de la dificultat del procés de preinscripció i matrícula (sabeu qui va treure el tema? Llegiu-me); el nivell del nostre Anglès 3, que no correspon amb el que les EOI esperaven; la inclusió dels menors no acompanyats a la FPA; la necessitat del treball en xarxa entre diferents CFA; la incidència de la tutoria i la orientació com a mesura contra l'abandonament; cal trencar la dinàmica de repetir esquemes dels IES, doncs veure la FPA  des d'una perspectiva només acadèmica és un error.

Assumint tota la problemàtica, es va incidir des de la Mesa en el paper reivindicatiu que té la FPA. A més de profes, els que treballem als CFA hem de militar, defensar una educació d'adults pública i gratuïta en la que creiem, per fer-la visible. Una feina extra que els altres companys de Primària i Secundària no han de fer.

Se'ns va convocar a una propera assemblea el divendres 11 d'octubre, i s'espera que aquest acte sigui el principi de la renovació de la Mesa (tant per jubilació com per noves empentes).

Aprofito per animar-vos a participar, encara que només sigui explicant alls vostres claustres que la Mesa existeix.

I no m'oblido dels cunyats, per què em serveixen per fer dues reflexions.

El primer cunyat és el nou Gerent d'una empresa mitjana. Em diu: "La primera decisió que he pres ha sigut delegar. Jo no puc estar fent la feina, i a l'hora tancar-me al despatx pensant i creant les línies d'actuació dels canvis que proposo". Seria com alliberar d'hores lectives als profes que es comprometessin, per tal que tinguessin temps i espai per pensar, crear, i treballar conjuntament per crear una escola millor. Quina bestiesa, oi?

El segon cunyat va assistir a la reunió de pares del nou Institut on comença a estudiar la meva neboda, primer d'ESO. Va sortir espantat. Una hora xerrant, un grup de profes (joves!!!), en un to monòton i avorrit, i en la qual es va fer incidència, sobretot, en el viatge de final de curs i en les classes de natació que faran a la piscina d'una població propera. Això sí, innovant: ajuntaran el grup de primer i el de segon d'ESO. I tot això presentat amb... un Power Point. Això és el que ens espera? Em fa llàstima sentir a dir això. Sé que no tothom treballa així, però quan t'ho expliquen... fa mal.  Ens falta molt camí per recòrrer, cal  que treballem molt més entre tots per arreglar-ho.

El procés (de matrícula)

Escric això arrel d'una intervenció que vaig fer a la passada assemblea de la Mesa de l'educació d'Adults (que per cert, espero seguir senint-ne a parlar)

El cas és que la moderadora ens va oferir el torn de paraula per expressar els dubtes, neguits i problemes generals que tenim a l'àmbit de la FPA.

I vaig considerar que era l'oportunitat per transmetre el meu neguit (i els del CFA Segrià, i els de diversos directors/es de Centres de Lleida, i pel que vaig sentir, dels CFA de tota Catalunya) sobre el procés de preinscripció i matrícula. No descriuré el procés per què ja el coneix tothom qui l'ha patit (vine al juny, després al juliol dues vegades, després al setembre, i a mitjans de setembre tornem a començar.... al final ho he fet!!) Un embolic que l'únic que ens provoca és un munt de feina, que sovint no té repercusió en la matrícula real, ni dels alumnes que comencen el curs.

I fa anys que dura, i fa anys que ho comentem, que ens queixem, i també fa anys que suposo que als SSTT i al Departament ho saben. Però seguim igual. Crec que és una prova del que deia el Carles Riera (el Secretari General de la CUP, que estava com a ponent a la Mesa), que va descriure (des del reconegut desconeixement) com a símptoma de líquidació de la FPA.

Abandonament, preocupació zero, incomunicació, lleis obsoletes.... Fa por. La part positiva és que fa molts anys que sentim que se'ns vol fer desaparèixer, fa anys que se'ns invisibilitza, però aquí seguim, amb una actitud que, com deia l'altre moderador, fa que els profes d'adults necessitem fer militància, com no l'han de fer els altres col·lectius de mestres de Primària i Secundària.

I així estem. A punt de començar, emprenyats, amb dubtes, amb classes sense preparar per què s'ha d'atendre els alumnes que venen a informar-se, a fer preinscripcións, matrícules... Benvinguts a la FPA.

Més motius per a l'optimisme: el nou curs comença amb idees, amb propostes, amb mobles nous, i espero que, des de la perspectiva personal i del nou Equip Directiu, no defallim i seguim aspirant a tenir una escola millor, i que poguem exposar i recollir idees noves de les altres escoles, i aprofitar per compartir i fer-nos visibles, per què si hem d'esperar que algú ens ho faci...

Un nou curs

Veig que les entrades a la germana pobra i lletja son poquetes, i no tinc gaire temps per escriure. Hem tingut molta feina, i la rutina acaba absorvint els moments de reflexió necessaris per a escriure. Crec que el final d'estiu és un bon moment, doncs ha acabat un curs (fa temps, ja!), i hi ha hagut temps suficient per agafar distància i reflexionar sobre com ha anat aquest, i com anirà el següent. O com voldria que anés.

El cas és que el curs va acabar bé. Es va consolidar via eleccions el nou Equip Directiu, de qual en formo part com a cap d'estudis, i vam començar a apuntar algunes idees, línees d'actuació, desitjos, etc., sobre com hauria d'anar el proper, i els propers cursos.

I el proper curs es presenta com a inici de propostes i projectes molt il·lusionants, que hem de prendre de manera realista, doncs tenim clar que alguns ja els podrem anar aplicant, d'altres tenen més recorregut i s'aniran aplicant poc a poc, i d'altres, segur, es quedaran al calaix per un altre moment.

Van apareixent paraules que donen pistes, com ara programar i avaluar per competències, acord de corresponsabilitat, Erasmus, projectes ABP, fem barri, formació TIC/TAC, mobles nous, Gsuite, i datàfon. Tot un ventall de vocabulari amb el que ens haurem de familiaritzar.

El millor de tot és la il·lusió amb què s'encara tot això, ja ho deia a l'entrada anterior. I tenint clars quatre conceptes que haurem d'aplicar, som'hi i endavant.

I personalment, encaro el curs amb la mateixa il·lusió i empenta, i per no perdre el costum, cursos: que si Nivell D, que si lideratge pedagògic, que si programació per competències (referència del Josep Miquel Arroyo), i d'altres que de moment tinc només al cap.

La importància de la reflexió

Tornem a recuperar la germana... que no és bo perdre els hàbits, i sempre va bé que algú t'ho recordi (OK, Josep Miquel Arroyo i Ramon Paraiso?)

Doncs seguim a bon ritme a l'escola, amb el nou equip directiu. Proposant i desenvolupant idees. Poc a poc, com ja havia dit a l'altra entrada, i a l'anterior, i... tal.

Com a reflexió interessant, el moment actual. A l'anterior reunió d'equip vam reflexionar una mica sobre el model d'escola que volem. Arrel de l'activitat de final de trimestre, el desembre passat: un concert al carrer, molt bo, amb els Walkin' Roots, però amb molt poca assistència (una vintena d'alumnes, la gent que passava pel carrer i s'aturava uns segons, i evidentment, els membres del claustre).

El cas és que aquest, diguem-ne fracàs, ha portat a les reflexions següents: "N'hem de proposar més?", "Com podem fer per implicar molt més els alumnes i els companys de claustre?", "Hi ha més idees?", "Com les durem a terme?"...

Una idea portava a l'altra, i ja no pensàvem només en activitats extraescolars, sinó quin model d'escola ens agradava. Perquè al final, totes les accions determinen un model d'escola. Aportàvem idees sobre activitats extraescolars, digitalització dels materials i de la metodologia, com fer equip,... En definitiva, una hora de treball conjunt al meu parer molt profitós. Calen espais així, i s'han de buscar sota les pedres. És una llàstima que els aspectes burocràtics que apareixen durant la setmana es mengin possibles espais de reflexió com el que comento. 

Ara ve el moment "si jo fos Conseller": no fóra bo acondicionar els horaris per a que hi haguessin més espais de reflexió? Alliberar hores lectives per a crear, reflexionar, desenvolupar. I si calen més mestres, se n'hi posen. Però no sóc Conseller.

Fa poc en parlava amb l'Àngels, la directora:

- "Què passarà si en un futur ens emboliquem en algun projecte gros?"

- "Doncs que haurem de treure hores d'allà on sigui per a desenvolupar-lo. Si en tenim ganes, en sortiran."

I fixa't que el comentari i el que us explicava més amunt em porta a 14 anys enrere, quan vaig arribar al CFA Mollerussa amb la Dolors Bell·lloch. Una escola petita, tot per fer, poquets alumnes.... I poc a poc, a ganes i empenta, l'escola creixia i el nostre model es consolidava. Perfecte!

Per tant, conclusió de l'entrada present: com si ens treiéssim 14 anys de sobre, i tornem-hi. Ganes, empenta, un model clar, saber-lo transmetre, i endavant!!