Embolicat, desconcertat i... contrariat?

Ja fa dies que volia escriure una nova entrada, però aquest trimestre amb el canvi de mòduls del GES vaig de bòlit. 3 mòduls nous, que a més, he volgut modificar. Intentar provar coses noves, sortir de l'entorn Moodle, i fer que els alumnes descobreixin noves formes de treballar. Em passa pel cap de fer-ne un diari del recorregut. Ho intento, De moment vaig escrivint al voltant de la programació, i després ja ho poliré. Tot i així en puc fer un resum.

Català 2, GES 1 (tarda): per Sant Josep es celebra a Mollerussa la Gimcana Lingüística, i ja fa un parell d'anys que conviden al CFA a participar-hi. Enguany em toca a mi organitzar la nostra part del concurs, i això vol dir treballar un material específic de temàtica sòciocultural del Pla d'Urgell, durant 4 setmanes. Com que el temps per preparar el mòdul de català s'escurça, vaig proposar als alumnes que reelaboressin els temes que jo tenia penjats al Moodle. Era una manera d'avançar. Repartir-se temes, i que el fet de fer-los ells mateixos ajudaria a entendre millor el que hi deia. Grups de 2/3 alumnes, dels qual un prepara la teoria, un altre els exemples, tots amb documents compartits al Drive, i un altre crea preguntes de comprensió amb l'eina web "Socrative". Primers dies engrescadros, els alumnes joves s'ho passen bé refent el que jo havia fet, però... els alumnes adults són irregulars. Absències, manca de regularitat amb la feina a fer a casa.... Total que els qui venen es queixen que només ells fan la feina, i clar, no poden amb tot. El segon dia que tocava exposar temes, falten la meitat dels alumnes. Emprenyament, sensació d'injustícia, cansament. Total que em demanen deixar-me d'invents i tornar a fer jo la teoria, i ells els exercicis. Potser em rendeixo molt ràpid, però ja van dos dies que no poden fer la feina que havien mig preparat per manca de quòrum. Torno a enganxar el Moodle allà on ells s'han quedat, Adéu invents, i ara a córrer per poder fer almenys una part significativa del temari. El grup de matí fa el mateix, amb la diferència que ha trigat un dia més a notar les baixes signifitives dels companys. Crec que en un parell de dies hauré de prendre una decisió semblant.

Castellà 2, GES 1: Els alumnes elaboren un mini treball d'investigació sobre un tema triat per ells mateixos (primer error per part meva, potser hauria d'haver dirigit millor la tria dels treballs), temes variats com aficions, música, els bars del poble, autobiografia,... Emmig del treball fan els exercicis pautats al Moodle que intentem que tinguin relació amb el propi treball. Com per exemple buscar sinònims o antònims de determinades paraules escrites per ells mateixos, buscar i reflexionar sobre verbs, adverbis trobats al seu propi treball... Ja veurem. De moment van fent, mentre preparem busquem eines originals per fer les exposicions, previstes per al 19 de febrer. Les eines que proposo poden ser Prezi, Thinklink, Drive,...

El cas és que un cop analitzat el desenvolupament d'aquests mòduls (a data d'avui) no n'estic gaire content, i com dic al títol, estic desconcertat. Potser no ho he planificat amb prou cura, potser és massa diferent per a alumnes que venen amb el xip de la feina a l'IES (els joves) o de les classes que feien quan eren joves (el més grans), potser he volgut barrejar massa coses (Moodle, feina col.laborativa, novedosa...) i no n'he sabut. O potser he volgut començar amb massa idees i grups alhora. No ho sé. El cas és que em trobo tornant a fer classes que considero massa clàssiques (malgrat el Moodle), i ja penso en el proper curs: poc a poc, idees clares, planificació.

Vols dir que està ben muntat?

Ja fa uns dies que hi penso.

Hi ha alguna cosa que trontolla al GES.

Últimament venen alumnes joves de diverses procedències (PQPI, exclosos de l'ESO, immigrants...), alguns amb greus errors d'ortografia natural ("els tomaques sagafen am laixa da" sic), o de coneixement de la llengua ("Què és martell?, Què és termòmetre?"...) etc.

Arriben amb tants problemes a nivell de contingut, que o bé fem una mica de "trampes" aprovant els primers mòduls, o bé es queden repetint els primers mòduls de GES 1... Fins que se'n cansen i pleguen.

Crec que en els 3 mesos que dura un mòdul de GES és impossible recuperar aquesta mena de mancances. Llavors és quan hem d'activar el "pla B". Fem trampes, i aprovem per no quedar-nos sense alumnes (per cert, la manca d'alumnat donará per una altra entrada, segur), o intentem recol·locar-los a grups alternatius (Català B, llengua per a immmigrants...) però no tots accepten.

La reflexió és sobre els 3 mesos de durada d'un mòdul de GES. Vols dir que n'hi ha prou? Entenc que era vàlid fa anys, quan la majoria d'alumnat tenia més edat (amb responsabilitats familiars, laborals...), i calia una formació flexible i adaptable. Però ara (si més no a Mollerussa) la cosa està canviant. Tenim majoritàriament gent jove que no treballen (regularment). Caldria repensar la durada dels mòduls de GES? I caldria repensar el GES sencer?

Potser fer-lo anual, o semestral, o posats a fer-lo flexible fem-lo del tot: autoformatiu. Que vinguin quan puguin (o vulguin).

Quin paper hi tenim en això els professionals que estem a primera línia? Qui pot fer propostes? On? Hi ha alguna mesa de debat? o algun fòrum de propostes? El que hi ha segur és el dret a opinió i a queixa, o al dubte, com escrivia el Ramon Paraiso al   post "Dudas docentes". El problema és que aquests dubtes, opinions, queixes... es queden al núvol. Mai més ben dit.

Em declaro proactiu.

Potser em direu que pujo a un carro que ja fa temps que tira, o pensareu que m'apunto a paraules de moda... Però el cas és que ara tinc ganes de dir-ho.

Això de ser reactiu (esperar i veure-les venir, si em diuen què he de fer ho faré,...) ja no dóna per a més. En un mon canviant, en ple segle XXI, no podem seguir fent com al segle passat, i per tant cal agafar el carro i canviar juntament amb els temps. D'altres ho han escrit abans i millor que jo. Mireu i llegiu el Raúl Santiago o la Maria Acaso.

L'educació en general i el camp que més conec, La formació d'adults en particular, ha de ser proactiva, ha de generar idees, intentar anar un pas per davant. Si no ho fem des de dins... Ningú ho farà per nosaltres. Recordeu el títol d'aquest bloc.

Som nosaltres mateixos qui, des de la reflexió i l'experiència hem de pensar què és millor per als nostres alumnes i la nostra feina. I sobretot no pensar que ja està tot inventat, que els alumnes no ho entendran, que no tenen nivell, que no tenim temps per formar-nos, que no se'ns ofereix formació... Si tenim clar que el coneixement no apareix per ciència infusa, sabrem que cal buscar-se la vida per trobar formació, lectures, idees, gent que ja ho fa... El cas és aprendre, i tenir la ment prou oberta com per no pensar que ja ho sabem tot, i que no podem aprendre més.

Si hi ha algú que llegeixi això i pensa que he escrit obvietats, doncs d'acord, però avui m'han entrat ganes d'escriure-ho. Em declaro proactiu, atent i aprenent del que em proposin i consideri oportú aprendre. Només així aprendré i, potser, milloraré la meva feina.

La indefensió del funcionari

Torno a editar un post de l'antic bloc a Weebly, d'aquells que vaig estar seleccionant per Nadal, i que, com llegireu al proper post (ja actualitzat), no he tingut temps de fer-ho abans.

Per cert, he rellegit aquest post, he mirat la data que el vaig publicar, hi el primer que he pensat és.... MERDA!!! Avui podria escriure el mateix!! Han passat més de 4 anys i seguim igual, i seguirem. I no passa res.

(23 de juny de 2009)

Ara escriuré com a funcionari. Ho sóc des de fa ara dos anys (tot i que me'n vaig passar molts, més de 10, com a substitut i interí), i n'estic molt content i orgullós. Content perquè aprovar oposicions va suposar treure's un pes del damunt (estabilitat, poder treballar almenys dos anys seguits a la mateixa escola,...) i orgullós perquè sempre he sigut un gran defensor de l'educació pública. És per això que em dolen tant certes actituds dels funcionaris, en el sentit més pejoratiu del terme. Consti per endavant que he treballat amb meravellosos professionals que s'estimaven la seva feina tant o més que jo.
Però, a carai!!! Quan m'he topat amb funcionaris d'aquests que no entenen la seva feina, i que per a ells treballar vol dir cobrar a final de mes, ufff què difícil!! Per cert, no cal que siguin funcionaris. Si hi ha algun interí, les seves condicions laborals són iguals.

El que dic. Quan topes amb aquesta mena de funcionaris, no hi ha res a fer. Com que tenen la feina assegurada... no la defensen, ni l'estimen, ni els preocupa. Tant fa. L'Administració els renova automàticament el contracte el 31 d'agost per a l'any que ve, i l'altre, i l'altre,... Repeteixo que no cal ser funcionari. Sent interí també val. La diferència és que el funcionari va fer un gran esforç per aprovar oposicions, i l'interí un any es va apuntar a una llista. Però a l'hora de no fer la seva feina, els drets són els mateixos.

Que arriben tard? (m'he trobat que venien a treballar una hora cada dia...) Cap problema. Que no fan la seva feina? No passa res... Aquesta és la indefensió a la que em referia al títol. No s'hi pot fer res. Es pot cursar una queixa a SSTT, a Inspecció, al coordinador de zona,... només queixes telefòniques o orals, per què no existeix un document que permeti deixar constància escrita de la queixa. Què passa amb aquests funcionaris (o interins)? Res. Automàticament renovats. Com a molt, un paper on la direcció del centre expressa que no vol que aquest treballador continuï al centre. Llavors, un altre centre es menjarà  el "marró" l'any que ve.

Suposo que la solució passa per modificar la llei d'accés a la funció pública (i de permanència, hauria de ser), però això es veu que és molt difícil. Per tant, ens queda aguantar, i esperar que l'any que ve vingui algú amb ganes de treballar. O no. Mantenir una direcció amb les idees clares i amb l'autoritat moral necessària per fer creïble el projecte també ajudaria, però si algú fa tard repetidament,... què queda? L'amenaça? Les bronques? Si total, l'any que ve tornará...

Nadal, temps de resums.

Se m'acut que aprofitant que s'acaba l'any, i que comencen a aparèixer a la tele tot de resums del que ha passat, jo recuperaré antigues entrades que tenia a weebly. Potser no són gauire d'actualitat, tampoc penso que valgui la pena retocar-les gaire, però en tot cas em serveix per ajuntar idees i reflexions que tenia disperses per la web.


La diferència entre continguts i procediments

(7 d'abril de 2010)

Ja ho tinc clar, ja, que són elements diferents. tots els que hem fet oposicions hi ho sabem,  i no cal barrejar-los. El títol d'avui fa més referència a com i quan ho fem servir, que no pas a una reflexió teòrica. I sobretot, a com ho hauríem de fer servir a Formació d'Adults.
M'adono que segons el grup i l'alumnat que tenim, cal fer molta, moltíssima més incidència en els procediments que en els continguts.
Tenim grups d'alumnat qué fa anys que no trepitgen una escola. Han perdut hàbits d'estudi, de regularitat, de compromís, i sovint autoconfiança. Davant d'això... els hem d'angoixar amb un gran volum de continguts, similar al que segueixen els joves de la ESO? És un error pensar que sí. És clar que hem d'acomplir amb els objectius del curs, entre ells desenvolupar i ensenyar una sèrie de continguts. Però si no tenim els alumnes motivats i precondicionats, no tindran l'ànim ni l'actitud necessàries per seguir endavant.
I és per això pel que penso que al davant de tot hi han d'anar els procediments. El com fem la classe, com motivem els alumnes, com desenvolupem els objetius, i sobretot, com els adequem al nostre grup. Sóc conscient que això alentirà el procés educatiu, però també estic segur que permetrà als alumnes la motivació i l'interès necessaris per assolir els mínims que desitgem.
Si voler desenvolupar tots els continguts és un primer error, el segon és no apreciar les dificultats pròpies de l'alumne adult. Segon error lligat al primer. No són adolescents, no tenen els seus recursos, ni les seves capacitats,... ni el seu temps. Així, cal pensar en l'alumne adult com a un alumne que necessita una motivació diferent, necessita tenir més confiança en el seu procés, i veure'l més fàcil i assequible (però no ha de pensar que se li regalarà!!)
En fi, tots els qui ens hi dediquem sabem que compartim claustres on existeixen aquestes dues maneres de veure els procés educatiu.
Fem la següent reflexió (sovint oblidada en la FPA) Si fóssim nosaltres els alumnes amb les mateixes circumstàncies,... quin model ens agradria?

Els especialistes

(11 de novembre de 2014)

Fa temps llegia un post al bloc del Ramon Paraiso, que parlava amb certa ironia sobre tipologies de professorat.

Hi penso sovint quan recordo el meu pasat i el present com a profe d'adults, com quan vaig començar, com a acollit a l'escola Martinet de Nit per fer les pràctiques de la Universitat (per cert, ja fa 20 anys, se'm passarà i no faré res per recordar-ho...). Llavors em tocava fer de tot. La meva primera pràctica va ser trucar a un grup d'alumnes per dir que un profe no venia. Un clàssic de la FPA.

El cas és que m'ha tocat fer sempre de tot. Grups d'alfabetització, de pregraduat, Graduat, acccés a a la Universitat, catalài castella per a immigrants, GES, CAM, CFGM, CFGS... I més quan vaig començar a fer substitucions. Llavors arribava a una escola i m'explicaven què havia de fer. Naturals, o Socials, o anglès, o Mates, el nivell... I què havia de fer? Doncs estudiar, i formar-me. No em desagrada gens la idea, i segueixo pensant que és una de les claus i també de les dificultats de la meva feina, sovint sense reconeixement, precisament per què es desconeixen aquests elements. Fa poc llegia (crec que ho deia la Imma Barriendos) "m'encanta l'ensenyança, i per això em formo constantment". M'agrada la idea i la comparteixo.

Però, a què treu cap això? Doncs que amb els anys sé que sóc una mena de tot-terreny. Continuo fent de tot, i no em queixo. Per sort, puc ser útil en força camps. I si no, procuro entendre-ho. I si no, ho estudio. Penso: "amb això puc ser útil, i total, el nivell deu ser 4rt de la ESO, i confio en les meves habilitats". I estic convençut que com a profe faig de guia, i no de mestresupremquehosaptot.

I jo, que penso que aquesta actitud és normal i necessària a la FPA, doncs em desenganyo força quan sento a companys (i amb els anys n'he sentit uns quants) que aclareixen que ells són "especialistes en" (em sap greu, però aquí haurieu de llegir Llicenciats en). Un drama. Resulta que un especialista no ho pot fer tot, i jo un simple Diplomat, sóc un tot-terreny. I tots dos treballem amb mateix lloc. Amb els mateixos alumnes i condicions. Per sort, sé que són els que he trobat jo. Sé que n'hi ha d'altres amb un altre concepte de la seva feina. Malament rai, si no... Però no em compensa, perquè es deduirà que un tot-terreny ha de passar per tot arreu, i un especialista només per allà on pot. O vol.

Tempus fugit

Recupero el bloc, a veure si m'hi afilero i serveix per reflexionar en veu alta, o com se'n digui quan escrius.

El cas del temps... La pregunta és: " ja l'aprofitem realment?" A l'entrada anterior reflexionava sobre l'horari laboral del cos de mestres (per cert, cap resposta, cap pista... curiós), però ara penso en un altre "temps". El que dedico a la feina. Passo per una etapa molt rica quant a creació, reflexió personal, idees, tot gràcies a l'assistència a cursos, lectures, tuits i retuits, curacions vàries, el que en diem el PLE. M'interessa cada cop més el camp de la Flipped Classroom i les TIC/TAC. El cas és que vull abastar tant que em queda curt el propi horari laboral. Trec hores de son, i una mica del lleure, i em puc anar posant al dia. Però quan hi ha treball de claustre, o de grup... Malament. Llavors el temps sembla que no passa. Interessos diferents, poca connexió, cap línea a seguir. Pèrdua de temps. Quin sentit té parlar de treball en grup quan a priori penses que serà una pèrdua de temps? L'escola hauria de ser el lloc de treball en grup per excel·lència? Qui ha de gestionar el temps de la feina comuna? Les permanències són per a treball personal, treball en grup, o guàrdies (com diuen els que venen dels IES)? Uffff.

Quim.-