Projectes que porten idees, que porten crítiques, que porten...

Mesos des de l'última entrada!!

I no serà que no tinc res a dir, si han passat un munt de coses.

No sé si les posaré totes, que n'hi ha que encara no són públiques (tampoc secretes...), però com que m'han portat a pensar i a reflexionar, doncs val la pena escriure-ho aquí.

Tot escrivint un treball per a un projecte de futur, pensava en la feina i en el com hauria de ser, com és, com va ser... i tot això compartit amb altres companys, em porta a reflexionar sobre temes com la professionalitat, que sé que és un tema recurrent en aquest bloc (només cal llegir entrades anteriors).

El cas és que reflexionant amb altres companys de feina se'm posava en dubte que tots els membres d'un claustre volguessin participar en un projecte d'innovació al centre. Com pot ser? Si se us està oferint una nova manera de treballar, més motivadora per als alumnes i per a vosaltres? Preferiu seguir fent fotocòpies i posant DVD's a classe? els propers 20 anys que us queden per a la jubilació?

I llavors, emmig d'aquestes reflexions, me'n vaig a la Primera trobada de Formació d'Adults, convocada per l'ICE de la UAB.
I a qui trobo allí? Doncs al recentment anomenat grupdefriquisadultsdeltwitter . Un grup de profes que ens hem trobat a Twitter (en Josep Miquel, en Ramon, en Jaume, en Xavier, i d'altres que segur s'hi afegiran), i que hem aportat noves idees, n'hem descobert d'altres, i estem disposats a seguir col·laborant amb qui sigui per tirar endavant els canvis que considerem necessaris per a la Formació d'adults. Alguns ja els tenim escrits a una web, i als diferents blocs: aquest mateix, però també a Didactik, i a De vuelta (contigo empezó todo). 
I endavant. Ara ho lligo amb l'inici de la meva entrada: si proposem canvis (amb ajuda de l'ICE i del Departament), i amb molta voluntat i treball de formigueta en tirem endavant alguns, i si aquests canvis són bons per a la FPA... Qui es negarà a copiar-los? podrem discutir finalment la professionalitat d'alguns professionals? Com es menjaria això de "Sí, sí, em diuen que el canvi és bo, que millorarà la meva pràctica, que afavorirà l'alumnat, però jo passo. Vaig guanyar unes oposicions, i no penso moure'm ni un mil·límetre. A mi ja m'està bé el que faig." Algú finalment desconfiaria de la professionalitat del professional?

Ai, els alumnes....

Arriba un moment que es dubta de tot, de la feina, dels resultats, de l'entorn... de tot una mica.

I llavors, gairebé per casualitat, em para un ex-alumne, i em diu que gràcies al GES que va treure al CFA pot estar cursant un mòdul de Grau mig d'electrònica. Molt bé, enhorabona i endavant. Però arriba el segon punt: em diu que li està fent molt servei el que vam fer a classe amb el Google Sites. Que el fa servir com a eina d'estudi. I que quan el profe li parla de Moodle, i del que han de fer amb aquesta eina, l'ex-lumne content per què a classe el vam fer servir molt, i per tant, gairebé no li descobreixen res. 

I poc després, arriba un altre ex-alumne per avisar-me que el seu bloc ja arriba a les 20.000 visites. 20.000!! Que gràcies per haver-li ensenyat, diu que és l'aprenentatge del qual n'ha tret més profit.

I encara un altre ex-alumne que diu que encara, de tant en tant, revisa els meus vídeotutorials penjats al You Tube, i que li serveixen per anar recordant i practicant.

Que quedi clar que això no ho escric per vantar-me de res, senzillament ho escric per què a vegades ens fa falta que algú ens digui que la nostra feina els fa profit. I que si el que aprenen els alumnes a l'escola, més enllà del currículum al que estem obligats, ho poden aprofitar per a altres estudis, a la feina, o a la seva vida privada, doncs per a mi el sentiment de felicitat augmenta.

I ara escriure a la inversa. Com que a mi m'agrada descobrir que el que he fet a classe ha fet profit, aprofito ara per felicitar a tres grups amb els que vam fer una gran feina (i profitosa, espero) el curs passat: els grups COMPETIC inicial, COMPETIC 1 i COMPETIC 2 (malgrat els windows phones...). No sé si ho vaig dir a classe a final de curs (sabeu que amb el projecte pel mig tothom va estressat i se'ns obliden coses) però ara hi penso i vull que ho sapigueu. Jo n'estic molt content i molt orgullós del que vau treballar. I concretament als del grup 2 (a l'1 ja us arribarà) Sigueu conscients que teniu un GRAN nivell d'informàtica. millor que el de molts que us envolten. Us el vau guanyar, que consti. Ànims!!

I no oblido els altres grups de GES, però com amb aquests encara ens veiem, i la seva feina és a més llarg termini, ja tindré temps per felicitar-los.
apa, que tothom segueixi fent feina, que en queda molta i és important.
Quim.-

Comencem... bé?

Bona tornada a tothom!!

Després d'unes vacances molt aprofitades, em poso les piles i continuo el bloc (per cert, recomano a tothom que tingui canalla i vulgui viatjar a l'estranger, que vagi a Holanda: tot molt tranquil, a l'abast, ben comunicat, i a més podeu llogar bicis a tot arreu, i, sense por... a fer quilòmetres).

Ja fa una setmana que ens hem incorporat, i les primeres sensacions ja són aquí. Confirmem la baixa matrícula que intuïem a les preinscripcions del juny (ho vaig escriure a una entrada prèvia), i veiem venir un problema gros. Si no hi ha alumnat... Com ocuparem les hores lectives? A hores d'ara (avançat el mes de setembre) al mestres ja no ens poden desplaçar (crec) a una altra escola on fóssim més necessaris. Quin embolic per a l'escola, el Departament, el mestre... També podríem començar classes amb grups de 4 o 5 alumnes, però... els podrem mantenir tot el curs? Sempre hi ha alguna baixa, i quedarem fent classes particulars, i això no pot ser, no podem esmerçar recursos públics a fer classes particulars. Ajuntem grups, però llavors tornaran a quedar hores lectives sense omplir. Un problema, ja dic.

A Mollerussa (i a Lleida, crec, per extensió) se'ns està acabant la Formació d'Adults? S'està acabant la demanda? Hi ha massa oferta d'altres cursos (per exemple, d'accés a Grau Superior)? No sabem (o no podem, o no volem) adaptar-nos a una nova situació?

L'unica cosa que tenim clara és que aquest curs ja poca cosa s'hi podrà fer, però per al següent curs (2016-2017) tots esperem canvis importants.

I pel que fa als projectes personals, encara poca cosa: aquests primers dies (això sempre) ens dediquem més a atendre alumnes (matrícules, tutories, recomptes) que no pas a pensar com proposarem les classes (bé, jo ja tinc uns deures fets, i ja tinc bastantes idees a punt. Fa temps que tinc al cap paraules com gamificació, vídeotutorials, Flipped Classroom, i algun dels alumnes que llegiu això ja sabreu de què parlo). I si afegim aquest setembre la problemàtica que citava anteriorment... Poc temps per pensar.

Sentiment d'impotència, "d'això s'acaba", unes sensacions estranyes. Cal posar-se les piles i repensar el CFA Mollerussa, per què ja veiem que en aquesta línia el futur no és gaire esperançador. Alguns ja hi hem "repensat". La pregunta és: "Hi repensarà algú més? Qui? L'Administració? El Claustre? Els alumnes? Algú farà cas dels repensaments?"  Uff, quin curs ens espera. 

Jo ja acabo

Bé, fins aquí el curs 2014-2015.

Fa una estona he acabat l'últim exercici del curs que estava fent, ahir vaig acabar de llegir i endreçar articles que tenia pendents de llegir, acabo de fer un últim cop d'ull a les idees i propostes per al curs que ve.... I ja n'hi ha prou. Començo vacances. 

Reconec que treballar al ritme que he treballat els últims quinze dies és molt agraït. Durant el curs sempre hi ha la sensació que no hi ha temps per a res, no hi ha temps per parar, pensar, crear (això diuen, si necessites temps el trobes, això ho veig claríssim; el que falta són ganes), i aquests 15 dies els he gaudit força. Compartir amb altres companys, llegir tranquil.lament sobre la meva feina, reflexionar, escriure... Tot sense la premura de preparar una classe, fer una reunió, i si vull parar, paro. Potser he trobat a faltar més un contacte directe, però això de treballar online ho impedeix. Tot no pot ser!!

Bé, el cas és que paro aquí, i des d'ara mateix començo el procés de desconnexió. 

Fins a finals d'agost, que hi tornarem. Poc a poc.

BON ESTIU A TOTHOM

QUI LLEGEIXI AIXÒ,

I DISFRUTEU-LO!!

Cap a on anem?... Anem?

Trobo un moment tranquil després de dies de preinscripció per escriure reflexions. Pel que comenta l'administrativa, que és qui té la informació de primera mà, doncs ella recull i classifica les preinscripcions, sembla ser que per al proper curs la demanda a l'escola està baixant... Diu que els cursos d'informàtica (COMPETIC) i d'anglès són, amb diferència, els cursos que tenen més demanda. Els cursos de GES, proves d'accés (GS, GM, Universitat), o llengua per a immigrants tenen una demanda realment baixa (tots junts un 5-10% de la demanda total).

No és una bona notícia. I menys venint d'on venim: ja fa dos o tres anys que nosaltres mateixos detectem aquesta baixada de matrícules. Aquest curs, ja gairebé acabat, hem tingut grups de GES amb 3/5 alumnes, i hem hagut de tancar grups d'accés a GM o a la Universitat per manca d'alumnat.

Suposo que la percepció des de Lleida (Mollerussa concretament) és diferent de la de Barcelona i àrea metropolitana. La demografia hi fa molt, segur. Aquí sovint pensem que la demanda de formació al Pla d'Urgell ja està arribant al límit, tothom que podia i volia ja s'ha format en els últims anys (a la nostra escola, tot s'ha de dir!!!) i actualment no els podem oferir gaire cosa més... O no volem, per què quan en parlem, sovint comento que el que caldria seria oferir noves vies d'actuació (autoformació, flexibilitat horària per a l'alumnat, millorar la nostra formació i capacitat pedagògica, repensar i oferir un "nova escola d'adults") Però topem amb el mateix: "no podem, no ens deixaran, no vindran igualment, quedem-nos com estem". I així estem!! Ara, això sí, damunt la conversa sempre plana el fantasma de la supressió de llocs de treball. Però pel que sembla no ens ho acabem de creure.

L'Administració no hi ajuda, tampoc. Ens fan saber que ara ja no cal tenir la ESO per acabar un PQPI, per tant els joves ja no cal que vinguin. Els cursos per a immigrants els deriven cap a ONG (Caritas, Creu Roja...), i per tant ja no venen a l'escola. Elevem els nivells de COMPETIC i Anglès per adequar-los a la demanda sòcio-laboral. Això està bé, però tenim contradiccions: si elevem el nivell perdrem aquest alumnat més gran que de sempre ha assistit a l'escola d'adults a "posar-se al dia". Els hem d'apretar i acaben plegant.

Quan reflexiono sobre tot això sempre acabo pensant vàries coses: que m'agradaria ser més a prop de Barcelona, perquè tinc la sensació que Lleida és massa lluny i no ens arriba la informació completa. També penso que algú té més informació i se la guarda, no sé per què.

I apareixen dubtes: ens carreguem entre tots la formació d'adults? Els CFA passaran a ser escoles on només s'impartiran cursos transprofessionals? Té futur la FPA tal com la coneixem? L'Administració mantindrà llocs de treball amb ràtios de menys de 5 alumnes per aula? Ens agradarà treballar amb menys de 5 alumnes a classe? Cal començar a pensar que no ens jubilarem a una escola d'adults? Seguirem treballant en barracons indignes?

No està malament començar l'estiu amb aquests factors de pessimisme, ho reconec, però ni la situació ni els dubtes no són nous, i ens algun moment ho havia d'escriure.

De tota manera, i per no acabar malament, em resituo i m'il·lusiono amb els cursos que faré a les escoles d'estiu, amb les projectes per a l'any que ve, i deixo oberta la porta a noves i dees i reflexions.

Ep!! i aprofito també per....

DESITJAR A TOTHOM UN BON ESTIU!!!

Ens deixaran?

La gran pregunta. La que mai es faria un emprenedor/a. I ara és quan hauria de citar algun científic (Einstein queda sempre bé), i dir que si les coses van malament i les seguim fent igual, no canviaran. Cal fer les coses diferents per a que canviïn. Això deia, o diuen que deia.

El cas és que aquesta premisa, que hauria de funcionar sempre, em diuen que al Departament d'Ensenyament no. Que les coses s'han de fer com s'han fet sempre. Si vols innovar, a la teva classe i amb gasosa, com deia un altre. Si els cursos es buiden, no hi podem fer res. Si els alumnes es desmotiven no hi podem fer res, per que em diuen que si proposem canvis al Departament ens diran que no. Potser sóc malpensat? O potser innocent? Malpensat per pensar que no ens deixaran és l'excusa perfecta per no fer res? O innocent per pensar que el Departament acceptaria?

En una altra entrada em declarava proactiu, amb la sana intenció de seguir pensant i proposant, però clar, si hem de topar amb el Departament, potser que callem...

I la idea que a Formació d'Adults s'està tan tranquil per què com que els alumnes són grans, venen perquè volen, no creen problemes d'actitud, són bona gent, creients... doncs aquesta idea ajuda. Com que estem tan bé i tan tranquils... perquè ens hem d'embolicar i promoure canvis?

I perquè no pensar que el perfil d'alumne que tenim necessita propostes noves? Si són joves perquè ja provenen del fracàs a Secundària, i no cal tornar a repetir els mateixos esquemes a l'escola d'adults. Cal pensar en noves idees, activitats i metodologies que els motivin a seguir els seus estudis, i vegin que l'escola d'adults és la seva segona oportunitat.

I si són grans, perquè igual fa 20, 30 o 40 anys que no trepitgen una escola, i per tant no cal atabalar-los amb el nivell d'exigència que demanem a un alumne/a de 16 anys...Cal pensar en noves idees, activitats i metodologies que s'adaptin a aquests alumnes que han perdut hàbits i rutines escolars.

Però com que a Formació d'Adults s'hi està tan bé, per allò que deia abans, doncs no ens hi posem. I així ens va. O així ens anirà...

Supervisió? Avaluació?

Sovint hi ha la inquietud de fer coses noves a classe. I algú va escriure que fer això, sovint comporta llençar-se per un penyasegat sense paracaigudes. Tens la idea, la duus a terme, però no saps al cent per cent com es desenvoluparà.

Ja des dels dies previs, quan programo, quan creo les activitats, els ítems d'avaluació... sempre apareix aquesta sensació. La idea és bona, però ja veurem. I apareix una sensacio de soledat, i la certesa que ningú et pot ajudar a solucionar dubtes previs "perquè no sóc de lletres, perquè no sóc de ciències, per què no conec aquest programa, per què no m'hi entenc, per què no m'atreveixo amb internet..." el que sigui. Quan penso i provo de fer coses noves, m'agradaria poder-les compartir, que algú que en sabés més que jo les pogués veure, avaluar, corregir i millorar. Algú que veiés tots els elements que utilitzo en una activitat, i en col·laboració els poguéssim optimitzar, abans de dur-ho a la pràctica amb els alumnes. Segur que a moltes professions existeix la reunió prèvia a la redacció definitiva, o al projecte acabat... 

Quines preguntes, quins dubtes. Ja fa temps que sovint em pregunto si aquests dos elements de la pregunta serien acceptats en un claustre, o en el col·lectiu de mestres. En algun moment he escrit que sobre la sensació que el col·lectiu de mestres és un dels que pitjor accepta les crítiques. Les crítiques (positives o negatives, evidentment), tan malament serien acceptades? I si prenguéssim consciència que la nostra feina no pot deixar-se únicament a la intuïció, al "jo ho he fet sempre així i funciona", o al dubte constant?

Els grups de treball poden ser una solució, i funcionen en molts casos. Evidentment hi va el col·lectiu que ja està conscienciat, i llavors ve la dificultat de traspassar-ho, ja sigui al claustre o arreu. Penso que finalment hauria de ser una tasca liderada per l'Administració, que hauria d'incentivar aquests tipus de grups: sistematitzar-los, regular-los, afavorir-los... Alhora serviria com a eina d'avaluació. Qui va a formar-se? Qui va a avaluar la pròpia feina? Qui aporta idees al col·lectiu? Qui comperteix? No seria una bona eina per millorar el col·lectiu? Segurament millor que l'actual: ets funcionari? No pateixis; feina i sou assegurat. No cal demostrar res més que una nota d'oposicions.