La germana pobra i lletja: SIMO 2019

Els passats 5, 6 i 7 de novembre vaig anar a Madrid, al Congrés SIMO Educación. Ja deuen portar 7 o 8 edicions, i jo és la tercera vegada que hi vaig.

Un congrés sobre Tecnologia Educativa, molt interessant per a qui vulgui descobrir les últimes eines per treballar amb TIC a classe.

Però no només TIC, també hi ha conferències sobre metodologia, neuroeducació, eines per al lideratge educatiu, etc.

L'espai central del gran recinte del congrés està reservat a empreses. Des de les grans, com Microsoft, Edelvives, o SM, fins a petites empreses que desenvolupen eines per imprimir en 3D, que creen jocs tipus Scape Room, eines d'edició de vídeo, material didàctic,... moltes empreses (jo no en recordava tantes)

I envoltant-les a totes hi ha molts espais on s'hi fan les conferències. Moltes. Tantes, que cal triar a quina anar, procurant sempre que no s'encavalquin.

Vaig escoltar xerrades sobre neuroeducació, on es destacava la importància de l'emoció en l'aprenentatge, i sobre com millorar les situacions d'aprenentatge per aconseguir l'èxit; també vaig escoltar al Manu Velasco. Si no l'heu sentit mai, apropeu-vos al seu bloc; O el Jesús Guillén, que explicava que l'important en educació lliga amb la nutrició, el son, l'exercici físic, la socialització...; o la importància de l'autoestima o l'autoobservació, l'empatia, en els processos de lideratge en equips directius.

I només cito les que més em van impactar.

Menció especial per al Daniel Garcia, del CFA Enric Valor, de Xirivella, al País Valencià, únic representant de la Formació d'Adults al Congrés. Una ponència, Compartic, sobre l'ús de l'Ipad a classe. Vaig aprofitar per aprendre sobre l'ús del Chromecast.

I una altra menció per a l'inefable Joan Padrós, que també visitava la fira. Sempre ens trobem a llocs així. Mai al bar fent una cervesa.

El cas és que SIMO Educación em sembla un espai on cal anar-hi, alguna vegada. No gaire sovint, per què les coses en educació no canvien tant d'un any per l'altre, però cada cinc, com he fet jo, està bé.

Per cert, vaig reflexionar força sobre el paper de la FPA en llocs com aquests. Residual. Ja he comentat les ponències que teníem. Una.

Em sentia una mica estrany, doncs veia un munt de coses que penso que mai podrem tenir a una escola d'adults. Des de material per treballar online (caldria trencar certes resistències metodològiques), pissarres digitals increïbles (a 12000€ la peça), treballs amb impressores 3D impossibles de realitzar (crec) a les nostres escoles, ulleres de RA i RV, experiències amb gamificació,...

En fi, si podeu l'any que ve, aneu-hi. Amb els ulls i les orelles ben obertes. Que no tornin a dir que els que hi érem som els que ja estem convençuts. Això va ser bo. Un ponent desenvolupava la seva ponència sobre treballs en equip, i ens deia que és fàcil vendre vaixells al Saló Nàutic. "Als que sou aquí no us cal descobrir els avantatges de les TIC, del treball online, de moltes innovacions més. Ja veniu incentivats de casa"

Cal explicar l'experiencia a SIMO per convèncer als companys que hi vagin, que descobreixin què més pot donar de si la nostra professió si l'adaptem al segle XXI.

L'entrada al Congrés