SIMO 2019

Els passats 5, 6 i 7 de novembre vaig anar a Madrid, al Congrés SIMO Educación. Ja deuen portar 7 o 8 edicions, i jo és la tercera vegada que hi vaig.

Un congrés sobre Tecnologia Educativa, molt interessant per a qui vulgui descobrir les últimes eines per treballar amb TIC a classe.

Però no només TIC, també hi ha conferències sobre metodologia, neuroeducació, eines per al lideratge educatiu, etc.

L'espai central del gran recinte del congrés està reservat a empreses. Des de les grans, com Microsoft, Edelvives, o SM, fins a petites empreses que desenvolupen eines per imprimir en 3D, que creen jocs tipus Scape Room, eines d'edició de vídeo, material didàctic,... moltes empreses (jo no en recordava tantes)

I envoltant-les a totes hi ha molts espais on s'hi fan les conferències. Moltes. Tantes, que cal triar a quina anar, procurant sempre que no s'encavalquin.

Vaig escoltar xerrades sobre neuroeducació, on es destacava la importància de l'emoció en l'aprenentatge, i sobre com millorar les situacions d'aprenentatge per aconseguir l'èxit; també vaig escoltar al Manu Velasco. Si no l'heu sentit mai, apropeu-vos al seu bloc; O el Jesús Guillén, que explicava que l'important en educació lliga amb la nutrició, el son, l'exercici físic, la socialització...; o la importància de l'autoestima o l'autoobservació, l'empatia, en els processos de lideratge en equips directius.

I només cito les que més em van impactar.

Menció especial per al Daniel Garcia, del CFA Enric Valor, de Xirivella, al País Valencià, únic representant de la Formació d'Adults al Congrés. Una ponència, Compartic, sobre l'ús de l'Ipad a classe. Vaig aprofitar per aprendre sobre l'ús del Chromecast.

I una altra menció per a l'inefable Joan Padrós, que també visitava la fira. Sempre ens trobem a llocs així. Mai al bar fent una cervesa.

El cas és que SIMO Educación em sembla un espai on cal anar-hi, alguna vegada. No gaire sovint, per què les coses en educació no canvien tant d'un any per l'altre, però cada cinc, com he fet jo, està bé.

Per cert, vaig reflexionar força sobre el paper de la FPA en llocs com aquests. Residual. Ja he comentat les ponències que teníem. Una.

Em sentia una mica estrany, doncs veia un munt de coses que penso que mai podrem tenir a una escola d'adults. Des de material per treballar online (caldria trencar certes resistències metodològiques), pissarres digitals increïbles (a 12000€ la peça), treballs amb impressores 3D impossibles de realitzar  (crec) a les nostres escoles, ulleres de RA i RV, experiències amb gamificació,...

En fi, si podeu l'any que ve, aneu-hi. Amb els ulls i les orelles ben obertes. Que no tornin a dir que els que hi érem som els que ja estem convençuts. Això va ser bo. Un ponent desenvolupava la seva ponència sobre treballs en equip, i ens deia que és fàcil vendre vaixells al Saló Nàutic. "Als que sou aquí no us cal descobrir els avantatges de les TIC, del treball online, de moltes innovacions més. Ja veniu incentivats de casa"

Cal explicar l'experiencia a SIMO per convèncer als companys que hi vagin, que descobreixin què més pot donar de si la nostra professió si l'adaptem al segle XXI.

L'entrada al Congrés

L'interior

Material creat en 3D

Si vas a Madrid i no menges bocatacalamares i croquetas de rabo de toro... ja em diràs. 

una franja determinada

Avui serà un entrada tipus "pim pam", escrita en el mateix moment en que m'ha vingut el tema al cap.

I el tema m'ha vingut arrel d'un curs que estic fent amb l'INTEF, per cert, amb el company Ramon Paraiso com a tutor.

El cas és que hem hagut de fer un exercici que consisteix en crear una activitat que motivi l'alumnat, que l'enriqueixi. Resumeixo....

I m'ha vingut al cap una idea que sembla poc realista vist el context actual, però que he aprofitat per reivindicar aprofitant l'exercici proposat pel Ramon.

Es tracta de parar atenció al grup d'alumnes (o potencials alumnes) de GES de la franja majors de 40 anys. Aquells que venen a l'escola perquè volen treure's el GES, però que topen, sobretot, amb la problemàtica de l'anglès, el català, i en menor mesura les mates o el castellà. La resposta és la prova de Nivell, i cap a GES 1, a fer continguts d'anglès, català o mates equivalents a 3r de la ESO. Per a algú que va fer la EGB fa 30 anys o més, resulta un problema força desmotivador.

En d'altres cursos aquest problema està millor resolt. Els cursos COMPETIC, per exemple, comencen des de zero coneixements, i l'alumne pot anar poc a poc assolint coneixements d'usuari avançat.

Fins fa poc el cursos d'anglès també, però ara ja s'ha pres la dinàmica, no tant de l'obtenció de cap títol, sinó la de l'adequació al nivel B1. Crec que tampoc afavorirà els alumnes de la franja d'edat esmentada.

Però no és aquest el cas del GES, i aquí és on aprofito (també ho he fet al curs de l'INTEF) per reivindicar una FPA que atengui també a l'alumnat que ve a l'escola per recordar, aprendre, no quedar-se enrere, el que no té pressa per treure's un títol, el que voldria fer algun curs de "cultura general". Una FPA més social, integradora, de compromís amb un sector de població que no busca títols sinó coneixement.

He proposat la idea de fer un curs anual, amb una metodologia molt més individualitzada, integradora, de compromís, amb una estructura semblant a l'antic Pregraduat que servís per enganxar els alumnes d'aquesta franja, que després ja seguirien amb el GES trimestral. Aquí és on el tutor m'ha criticat. "Poc realista", m'ha dit. Ja, té raó, la llàstima és que una proposta com aquesta sembla que surt d'una visió màgica o naïf de la professió, quan hauria de ser una via paral·lela, de convivència, d'integració.

Com sempre aprofito per demanar idees, perquè m'imagino que no és una tema només meu i que als diferents centres us hi topeu sovint.

I què bonic seria poder trobar-nos tots els que som a FPA i debatre aquests temes en una mena de Congrés, oi Javier Iñiguez?