Ressuscito, indignat

Gairebé dos anys sense escriure al bloc...

La veritat és que no ha sigut per manca de temes, però la feina s'imposa davant les rutines, i poc a poc algunes es van quedant enrere.
Avui he decidit ressuscitar a La germana... per un d'aquests temes que fan enfadar. Perdem una substituta molt competent, i arribarà una funcionària (amb tots els drets) però de la qual a hores d'ara no en sabem res, de la seva formació.
La nova docent va arribar substituint una mestra de Primària que feia anys que treballava a l'escola i tenia un perfil molt determinat: L'acreditació d'anglès necessària (nivell C1) i l'acreditació de COMPETIC igualment adequada (ACTIC Avançat). A més, totes les assignatures que impartia responien a aquest currículum. Tot el seu horari lectiu estava repartit entre aquestes dues àrees. La mestra feia Anglès i COMPETIC en molts nivells diferents.
Sabem que és difícil trobar un perfil així entre els mestres de Primària (i entre els

de Secundària també, no ens enganyem), però la casualitat va voler que nomenessin

una substituta que complia amb aquest perfil, i va començar a treballar amb nosaltres.
Tothom molt content, una docent molt competent, jove, amb ganes de treballar, d'aprendre,

i sobretot, responent prou bé al perfil demanat pel CFA.
El cas és que al maig vam confirmar aquesta interina al lloc que havia ocupat per al curs

‘22-’23, dins del procés de destinacions d'estiu, igual que fem amb la resta de docents

interins o funcionaris en comissió de serveis que treballen al centre.
Però és clar, el Departament no respon com esperàvem: en els recents nomenaments la

plaça ha quedat coberta per una altra docent (funcionària, amb tots els drets per davant de

la substituta) i la nostra opció ha quedat obviada.
Restem a l'espera de conèixer el perfil de la nova companya. Esperem que sigui el que

demanàvem, primer pel bé del CFA, i segon perquè en cas contrari ens obligarà a reformar

i adaptar els horaris del proper curs, que ja teníem elaborats des de mitjans de juny.
A Formació d’Adults no existeix la possibilitat de crear perfils. Com a molt, ens haurien deixat

congelar la vacant i treure-la per entrevista al setembre, únicament si ningú més al centre tingués

la certificació per impartir COMPETIC. 
Ironia màxima:  volem el màxim de docents amb competències digitals avançades, però això

impossibilita poder retenir una interina molt qualificada …
I ens venen un munt de dubtes:
Què passa amb els interessos pedagògics del CFA?
Què és ben bé i com funciona l'autonomia de Centre?
I si hem de reformar els horaris per adaptar-los a la nova companya?
Tot això mereixerà una nova entrada per aclarir incerteses.
Estigueu al cas.

La justificació del títol del bloc.

Sorpren el títol, oi? Com si després de gairebé sis o més anys escrivint aquí calgués fer-ho... Doncs sí que cal.

M'explico.

Si vau llegir l'entrada anterior, sabreu que el CFA Segrià està en procés de trasllat del barri de Cappont, al de La Bordeta. Canvi, il·lusió, nova ubicació, nous projectes, nova gent... Però, ai las!! La Formació d'Adults i el Departament, quina parella.

Ens ho van comunicar durant el confinament de la primavera, i ens van assegurar que al setembre estaria tot acabat: obres, pintura, mudança... I sabeu què ha passat? Doncs que no està tot acabat. Què us pensaveu?

Les obres van començar ja començat l'agost, i la mudança els primers dies de setembre. Resultat: els de l'empresa de mudança van fer la seva feina quan tocava, però com que les obres no estaven acabades, ho van apilar en un parell d'aules que hi havia buides, mentre la resta d'operaris pintaven, feien obres, posaven els equips d'aire condicionat, penjaven les PDI... tots al'hora.

Imatges del nou CFA Segrià ahir dissabte 12, a nous dies de començar el curs:

El de la mudança ho han deixat aquí, perquè no tenien altre lloc.

La sala de profes

El despatx de l'equip directiu.

El despatx de l'administratiu.

Passadissos,....

Les taules i cadires de les aules les van deixar apilades al pati, i com que dilluns ja ve la canalla i el pati havia de quedar net, un operari, UN, les va entrar i deixar com va poder.

A punt per complir les ràtios del Departament.

Les preguntes bullen: Qui mourà tot això cap a les aules? Quan? Tindrem temps per reunir-nos presencialment abans de començar? 

Estem com sempre. Algú creu que a nou dies de començar, aquesta situació seria permisible a un centre de Primària o de Secundària? Crec que s'hauria mogut cel i terra per a que no ho fos, però el Departament és molt gran, i adults molt petit. "Tranquils, ja ho arreglarem". 

Nou curs, però nou, nou. Del tot.

Fa temps que no escric. He perdut rutines. Ho acabo de revisar, i l'última entrada és de quan portàvem uns 15 dies de confinament. Fa gairebé 5 mesos. I serà perquè no han passat coses...

Del confinament ja no escriuré res. Tothom té suficient experiència i informació sobre com va anar, com va acabar, com vam acabar...

La gràcia és escriure sobre com anirà el proper curs. I la primera paraula que em ve al cap és preocupació. No tant per la pròpia malaltia (que també) sinó per com hem d'organitzar-nos des de la FPA. Ahir vaig llegir un últim "informe en relació a les mesures que s'aplicaran per l'obertura dels centres escolars" (3 pàgines), i la paraula adults apareix dues vegades, totes dues per fer referència a la mesura de l'ús de la mascareta a l'aula. També infereixo que hem de complir normatives generals, com l'ús de papereres, la detecció de casos, el protocols d'actuació.... Però, com sempre, m'hagués agradat una mica més de concreció per a temes que afecten la FPA específicament.

No tenim garie clar com hem d'organitzar la matrícula a partir del 2 de setembre, i com hi tornem el 14 per recuperar les llistes d'espera; com haurem d'organitzar-nos per prendre la temperatura als alumnes a mida que vagin arribant (ja sabem que tenim horaris diferents al llarg del dia; no tots els alumnes arriben i surten a la mateixa hora,...);  hem de pensar en els alumnes que formen part de la  població de risc i volen seguir estudiant amb nosaltres; com preveiem les classes davant un possible nou confinament amb els alumnes de grups instrumentals... Són dubtes que em venen al cap. Segur que també hi heu pensat, o potser sóc un exagerat... Ja ens ho anirem trobant. El que tinc clar és que hem de començar el curs amb les mateixes ganes que qualsevol altre any, i anar afrontant els problemes a mida que vagin sorgint. Però com sempre, una mica d'ajuda i planificació no estarien malament.

Al CFA Segrià, a més, hi hem d'afegir una situació molt concreta. Justament aquest curs, estem de mudança. Després de gairebé 40 anys a l'edifici situat al costat del Camps Elisis, al barri de Cappont, marxem al barri de La Bordeta. Després d'uns quants anys de rumors creixents, i d'un curs amb apostes sobre si seria aquest l'any, i on aniríem a parar, tot s'ha concretat. L'escola que hi havia fins ara al nostre costat creix, i necessitaven el nostre espai. Com que hi ha una escola al barri de La Bordeta amb el problema contrari (manca d'alumnat), doncs el Departament va decidir que la millor solució és que ocupessim els espais que quedaven buits a l'escola Joan Maragall. Hi ha més detalls, però us els estalvio.

El cas és que haurem d'afrontar un nou curs en un nou espai (encara en obres), amb unes normes d'higiene i seguretat per concretar, amb arxius, materials i mobles a camí entre una escola i una altra, amb professorat nou, i un parell més d'incerteses.

Però com que soc de tarannà optimista respecte a la meva feina, m'ho miro amb il·lusió. La nova escola m'agrada. La ubicació també. El fet de deixar d'estar sota l'espassa de Damocles amb el dubte sobre si marxem o no. Possiblement perdrem alumnes que no volen desplaçar-se a la nova ubicació però en guanyarem dels de la nova, que segur que s'interessen per la formació que oferim. Acollir nova població, i oferir un nou recurs al barri.

A més, i ara un apunt personal, després de molts anys dedicant-me a fer la Llengua Catalana o Castellana tant a GES com a GM, per motius que no venen al cas, aquest curs passo a ocupar-me de les Ciències. Tot un repte que encaro amb il·lusió. Una feinada, perquè toca modificar molt material que hi ha (tot i que el Paco, l'interí que marxa, ho ha deixat molt bé), però molt motivadora. Retorno a la meva idea que els mestres de FPA som com totterrenys. Si més no, jo. Si toca fer llengua, llengua, si toca fer COMPETIC, COMPETIC. I ara toca fer Ciències, doncs Ciències. Caldrà repassar, recordar,... però em recorda els temps de substitut, quan arribava a una escola i em deien: "et toca fer la llengua de GES", i a una altra escola "et toquen les mates de GM". I les feia per què era la meva feina. Fixa't: fins i tot això rejoveneix.

Confinat

Avui m'he llevat amb ganes de fer una entrada, i explicar coses.

I així m'afegeixo al Joan Padrós, al Ramon Paraiso, i al Josep Miquel Arroyo, que aporten també reflexions, cadascú per la seva banda. Llegiu-los. La Destil·leria en Joan, el De Vuelta el Ramon, i el Didactik el Josep Miquel.

El confinament el porto bé, millor del que pensava. Rutines laborals. Teletreball intens al matí, però la resta del dia responent whatsapp o correus d'alumnes, per què sembla que sap greu tenir-los penjats sense respondre... recordo algun twit que comentava si treballem més o menys, i jo crec qie igual, però a full time. És com estar tot el dia pendent del telèfon  odel correu.
Rutines familiars. Tot com sempre, una mica més relaxat i flexible, però rutina al cap i a la fi. Pel·lícules, sèries, deures del Pau...Aprofito la gran decisió de comprar una màquina de rems fa un any i mig, per aprofitar el mesos de boira per fer esport. Ara m'ocupen una bona part de la tarda.

Jo faig cas, i he penjat a l'entorn GSuite activitats de repàs per a GES, i al Moodle per a COMPETIC. Preparo algunes activitats pensant en el tercer trimestre, tot i que escolto rumors que plantegen dubtes sobre si el farem o no. Ja veurem.
I escric, i reflexiono sobre com va la feina, què hem de preveure per al curs que ve, i aquí lligo amb l'apartat reflexions.

Reflexions:

• Al CFA Segrià utilitzem dues plataformes. Cada profe la que més li convé. Moodle la majoria, i alguns GSuite en període de proves. Això de mantenir dues plataformes no m'està convencent. Aquest curs vaig voler provar l'entorn GSuite, i vaig engrescar el grup de GES 1. Alhora mantinc la plataforma Moodle per a COMPETIC. No és que sigui un embolic, però permet la comparació. I no té color; Moodle és molt més potent, més visual, més practic, dona moltes més opcions.... vaja, que per a l'any que ve, GSuite em planteja molts dubtes, tot i que crec és molt més fàcil d'usar, tant per profes com per a alumnes. En parlarem al claustre, perquè el compromís era provar-ho i avaluar-ne l'ús al final.
• He descobert Genially. Bé de fet, ja el coneixia i hi he aprofundit. He fet un parell d'activitats i ja tinc ganes de provar-les a classe. Ja vaig compartir la primera a Twitter. Un repàs del mòdul Català 1 de GES 1.
• Parlant d'alumnes de GES, una frustració. No están responent. Compartim correu electrònic, grup de WhatsApp, Telegram, però no hi ha manera. Les poques converses que hi he mantingut han sigut per dir-me que tenen molta feina: els fills, el seus deures, la feina de casa... Paciència. Aquí es nota la famosa bretxa digital. Espero que només sigui una qüestió de crear rutines, i que poc a poc s'hi interessin, es posin les piles...
• I d'aquí en deriva un problema que hem tingut algun professors amb les dades dels alumnes. Algun telèfon equivocat, una adreça electrònica que no existeix... També haurem de reflexionar sobre l'actualització de les dades dels alumnes. A veure com i quan.
• I parlant del profes, un tema espinós. La bretxa digital entre profesionals. Si heu estat al cas de les xarxes aquests dies, ja haureu llegit sobre el tema. La bretxa no és només entre els alumnes, sinó també entre els profesionals. Com que ara sembla que tot ha de ser online, hi ha ritmes diferentes. I això crea desigualtats, incongruències, i és un tema que també caldrà que cadascú reflexioni personalment. Com dèiem, la crisi ens farà posar les piles a tothom, alumnes i professors.
• És interessant llegir els companys i les reflexions que fan als blogs respectius, a Twitter... Per cert, una mica justat però avui al vespre farem un xat al Twitter, seguint el hastagg #fadultoschat1

Per acabar, reparteixo ànims per a tothom. Aprofiteu per descobrir, provar, tot poc a poc.

una nova entrada, excepcional

Aquesta entrada és excepcional però perquè no acostumo a penjar entrades tan seguides, no per altra cosa.

El cas és que als darrers dies han passat coses que justifiquen plenament el títol del bloc, i no me'n puc estar de comentar-les. Una d'àmbit general i una altra d'àmbit local.

La d'àmbit general és que ha sortit la convocatòria per a les proves d'accés a Grau Superior, com sabreu, i han donat els noms dels instituts on es faran.

A Lleida només hi ha un institut que ho fa. Sembla estrany, oi? a una ciutat gran com Lleida?... doncs  agafeu-vos. Parlo de la província de Lleida. L'únic institut on es faran proves d'accés a Grau Superior és el de La Pobla de Segur, a 99.6 Km segons el Google Maps. Un institut a tota la província!! No és que això afecti únicament als alumnes del CFA (Segrià i Joan Carles), però en som part afectada. Des del nostre centre estem valorant la possibilitat d'oferir als alumnes d'anar a Igualada (99,3 km segons el Google Maps), que és igual de lluny, però la carretera (A-2) és més bona.

La segona notícia, la d'àmbit local, ens afecta directament. El nostre centre està enganxat a una escola de Primària. Per raons de matrícula, aquesta escola ha de crear una línia nova, i necessita més espai. I sabeu d'on l'agafen? Del CFA Segrià. Aquesta part sembla que ja està decidida, tot i que reivindicarem que no volem marxar, atenent que els espais no son adequats per a la canalla (però per als adults sí... en fi), i que nosaltres fa 30 anys que hi som. El cas és que sembla una batalla perduda, i per tant, haurem de lluitar per a que se'ns ofereixin uns nous espais, iguals o millors (preferiblement millors) que els que tenim ara. I ens n'han ofert un que no ho és de millor. Menys espais i inadequats, lluny del centre de la ciutat,...  En sortim perdent. I pel que sembla sense alternativa.

La meva opinió personal (no del claustre) era que si ens oferien un espai millor, no era mala opció marxar. Partir de zero, desenvolupar un nou projecte en un nou barri, donar-nos a conèixer (tant al barri que abandonem a desgrat com al nou barri que ens acull), però sempre que fos un espai millor. I no ho és, i ens tornen a deixar amb el cul enlaire, a no considerar-nos, a ser els últims dels últims, a tractar-nos com la germana pobra i lletja del Sistema Educatiu, aquella a qui ningú li fa cas.

Això sí, ens han fet un anunci per a la tele.

Algunes propostes

Ara que estem cap a mig curs, penso que és un bon moment per explicar alguna de les coses que faig a classe, per si les voleu aprofitar.

Dues a COMPETIC 2:

- El passat divendres 6 de març vam presentar amb la Pilar Pelegrí el projecte "Apadrinem el patrimoni", a la 3a Jornada d'EPA. Podreu veure la presentació i el material quan el pengin a l'ICE de la UAB. Bàsicament vam explicar que els dos grups de COMPETIC 2 (un al matí i un altre a la tarda) han creat una presentació conjunta on exposen i editen les fotos que han fet dels Camps Elisis, a Lleida. També van col·laborar en crear un Padlet amb fragments d'història, poesia, narrativa, etc. sobre els Camps. I tot això s'anirà penjant a un sites on es podrà veure el resultat final.

- Segueixo fent les classes a partir dels vídeos del meu canal a Youtube, qbalaguer (l'afegeixo, per fer-me publicitat). Em va molt bé. Fins ara hem treballat les competències 1-6 sense gairebé cap classe teòrica. Els alumnes miren els vídeos, i a classe es converteixen (segons la competència) en artistes que presenten una exposició fotogràfica de les seves obres, dissenyadors gràfics d'una editorial moderna, organitzadors de viatges per a grups,... el que convingui. Treballen a classe solucionant les situacions, i jo els soluciono els dubtes que van tenint. I quan el Joan Padrós us digui que amb els vídeos es treballa molt bé, feu-li cas, que té raó.

Literatura (Català, GES 1): hem treballat els elements de la narrativa, el teatre i la poesia. Amb el que vaig recollir de les idees del Josep Miquel Arroyo, vaig pensar: "a partir de la teoria, crearan un petit conte, del qual n'extreuran diàlegs teatralitzats". I dit i fet. Han creat, i ara ho tenen en un arxiu a GDocs. Ara les he de convèncer de si el volen ensenyar a la resta d'alumnat...

CFI 1: tenim un grup d'unes 14-15 alumnes immigrants. El Paco Clavera, que ha arribat aquest curs des de Primària, va veure el que tenia entre mans i va proposar treballar per racons. No els diem "racons", que sona infantil, però en diem píndoles, centres d'interès, jocs,... depèn del dia. Hem construit puzzles (d'imatges, de paraules), jocs de relació paraula imatge, dòminos, etc. Separem a les alumnes en grups (de 3 o 4) i durant una part de la sessió (60, 80 minuts) juguen. De moment els està agradant molt l'experiència,  i nosaltres seguim pensant en més jocs, sempre relacionats amb els temes que fem a classe (evidentment).

I així estem. Cal sempre pensar, crear, fer-ho diferent, i si pot ser innovador. Ja acabo. Ara que estic preparant el tercer trimestre, avanço una pista per a alguna entrada propera: Genially. Ho estic provant, i m'agrada molt. Fàcil, engrescador, amb moltes possibilitats... Ja en parlaré.

I vosaltres què hi feu aquí?

No hi insistiré gaire per què segur que el que explicaré a continuació ja us ha passat més d'una vegada.

Fa uns dies va trucar-nos una orientadora que coordina, al nostre CRP de referència, un grup de treball sobre orientació educativa. Volia conèixer-nos, i venir amb la resta del grup de treball per saber quins eren els nostres recursos. 

Va venir un grup d'una dotzena de psicopedagogues, orientadores a diferents IES, membres del CRP, tot un grup pertanyent al camp educatiu, com nosaltres.

L'Àngels Pascual, la nostra directora, els va explicar la nostra oferta formativa, i van flipar. No ens coneixien, no sabíem el que fèiem, ni la nostra oferta, ni les possibilitats que se'ls oferien.

Evidentment van veure tot un camp obert respecte, sobretot, a l'alumnat amb poques possibilitats a l'educació Secundària, a joves immigrants que els arribaven, els seus pares, etc.

Un cas més d'invisibilització. Una llàstima. I segur que, com deia al principi, a més d'un dels que llegiu això us ha passat algun cas semblant.

Tots els que estàvem al voltant d'aquella taula ens fèiem creus que l'Administració no donés a conèixer els seus propis recursos. El més trist és que les professionals d'aquests grup de treball sí que tenen i coneixen recursos (evidentment): mèdics, assistencials, pedagògics,... però sembla que quan aquests recursos poden prendre els camí de la FPA, aquest camí desapareix, i ningú sap res de la seva existència.

En fi. ho volia escriure.

La vida segueix. No defallim.