una nova entrada, excepcional

Aquesta entrada és excepcional però perquè no acostumo a penjar entrades tan seguides, no per altra cosa.

El cas és que als darrers dies han passat coses que justifiquen plenament el títol del bloc, i no me'n puc estar de comentar-les. Una d'àmbit general i una altra d'àmbit local.

La d'àmbit general és que ha sortit la convocatòria per a les proves d'accés a Grau Superior, com sabreu, i han donat els noms dels instituts on es faran.

A Lleida només hi ha un institut que ho fa. Sembla estrany, oi? a una ciutat gran com Lleida?... doncs  agafeu-vos. Parlo de la província de Lleida. L'únic institut on es faran proves d'accés a Grau Superior és el de La Pobla de Segur, a 99.6 Km segons el Google Maps. Un institut a tota la província!! No és que això afecti únicament als alumnes del CFA (Segrià i Joan Carles), però en som part afectada. Des del nostre centre estem valorant la possibilitat d'oferir als alumnes d'anar a Igualada (99,3 km segons el Google Maps), que és igual de lluny, però la carretera (A-2) és més bona.

La segona notícia, la d'àmbit local, ens afecta directament. El nostre centre està enganxat a una escola de Primària. Per raons de matrícula, aquesta escola ha de crear una línia nova, i necessita més espai. I sabeu d'on l'agafen? Del CFA Segrià. Aquesta part sembla que ja està decidida, tot i que reivindicarem que no volem marxar, atenent que els espais no son adequats per a la canalla (però per als adults sí... en fi), i que nosaltres fa 30 anys que hi som. El cas és que sembla una batalla perduda, i per tant, haurem de lluitar per a que se'ns ofereixin uns nous espais, iguals o millors (preferiblement millors) que els que tenim ara. I ens n'han ofert un que no ho és de millor. Menys espais i inadequats, lluny del centre de la ciutat,...  En sortim perdent. I pel que sembla sense alternativa.

La meva opinió personal (no del claustre) era que si ens oferien un espai millor, no era mala opció marxar. Partir de zero, desenvolupar un nou projecte en un nou barri, donar-nos a conèixer (tant al barri que abandonem a desgrat com al nou barri que ens acull), però sempre que fos un espai millor. I no ho és, i ens tornen a deixar amb el cul enlaire, a no considerar-nos, a ser els últims dels últims, a tractar-nos com la germana pobra i lletja del Sistema Educatiu, aquella a qui ningú li fa cas.

Això sí, ens han fet un anunci per a la tele.