La Mesa i els cunyats...

El títol és enganyós, ja ho dic ara, però com que vull escriure sobre els dos temes, i sé que hi haurà un moment que ja no podré dedicar-me tant a la germana.... doncs aprofito i els ajunto ara.

Començo per la Mesa. A l'anterior entrada en vaig fer una mica d'esment, i vaig recordar que havia de fer un resum per a qui el volgués llegir. El passat divendres 13 de setmebre hi va haver una assemblea de la Mesa d'Adults de Catalunya, que feia temps (anys, crec) que estava inactiva. Per a qui no ho sàpiga, la Mesa és un col·lectiu de profes d'adults (de Primària i de Secundària) que té un paper reivindicatiu de la FPA, i té representants sindicals com a interlocutors directes.

Aquell divendres, l'assemblea es va dividir en dues parts.

La primera part pretenia copsar les propostes de partits polítics sobre la FPA. A la taula hi havia un representant d'ERC (Rafa Humet) un de Catalunya en comú (Miquel Essomba), i un de la CUP (Miquel Riera).

Cadascun d'ells va expressar l'interés dels respectius partits per la FPA.

Va començar el d'ERC. Resumeixo: "És hora de posar la FPA a l'agenda pública, cal visibilització, els càrrecs electes no reben pressió de la gent, demanda de flexibilitat i més autonomia, i unificació de la xarxa municipal i la de la Generalitat." Quan va acabar va marxar per què tenia una boda (¿¿¿?¿?!!!)

Al programa dels comuns hi ha "la proposta d'una nova llei de FPA, i la creació d'una Direcció General. Es reivindica la innovació, i la creació d'espais de difusió i creació cultural. Estabilitat de plantilles i treball en xarxa". I després de contestar una pregunta del públic va marxar, ja que tenia un altre acte. (¿?¿??¿!!)

El Carles Riera (CUP) es va quedar. Assumeix que "no és expert en FPA, però sí transmissor de les propostes que puguin sorgir. Intueix símptomes de liquidació (davallada de recursos, invisibilització, precarització...), i seria fàcil que hi entrés l'empresa privada. Cal una FPA que capaciti a les persones desafavorides."

En el torn de debat, ja he dit que el representant dels comuns va marxar després de la primera intervenció, això sí, comprometent-se a dur alguna iniciativa parlamentària. Només es va quedar el Carles Riera, que es va comprometre a portar al Parlament el document que pogués consensuar la Mesa (afegint la dificultat que suposa que un document a arribi a debatre's, a causa de la multiplicitat de reunions i comissions que actuen de filtre al Parlament).

Vam esmorzar, i vam passar a la segona part del matí, que consistia en debatre els documents sobre la millora de la FPA. És difícil debatre un document entre el centenar de profes presents, però es va parlar de la dificultat del procés de preinscripció i matrícula (sabeu qui va treure el tema? Llegiu-me); el nivell del nostre Anglès 3, que no correspon amb el que les EOI esperaven; la inclusió dels menors no acompanyats a la FPA; la necessitat del treball en xarxa entre diferents CFA; la incidència de la tutoria i la orientació com a mesura contra l'abandonament; cal trencar la dinàmica de repetir esquemes dels IES, doncs veure la FPA  des d'una perspectiva només acadèmica és un error.

Assumint tota la problemàtica, es va incidir des de la Mesa en el paper reivindicatiu que té la FPA. A més de profes, els que treballem als CFA hem de militar, defensar una educació d'adults pública i gratuïta en la que creiem, per fer-la visible. Una feina extra que els altres companys de Primària i Secundària no han de fer.

Se'ns va convocar a una propera assemblea el divendres 11 d'octubre, i s'espera que aquest acte sigui el principi de la renovació de la Mesa (tant per jubilació com per noves empentes).

Aprofito per animar-vos a participar, encara que només sigui explicant alls vostres claustres que la Mesa existeix.

I no m'oblido dels cunyats, per què em serveixen per fer dues reflexions.

El primer cunyat és el nou Gerent d'una empresa mitjana. Em diu: "La primera decisió que he pres ha sigut delegar. Jo no puc estar fent la feina, i a l'hora tancar-me al despatx pensant i creant les línies d'actuació dels canvis que proposo". Seria com alliberar d'hores lectives als profes que es comprometessin, per tal que tinguessin temps i espai per pensar, crear, i treballar conjuntament per crear una escola millor. Quina bestiesa, oi?

El segon cunyat va assistir a la reunió de pares del nou Institut on comença a estudiar la meva neboda, primer d'ESO. Va sortir espantat. Una hora xerrant, un grup de profes (joves!!!), en un to monòton i avorrit, i en la qual es va fer incidència, sobretot, en el viatge de final de curs i en les classes de natació que faran a la piscina d'una població propera. Això sí, innovant: ajuntaran el grup de primer i el de segon d'ESO. I tot això presentat amb... un Power Point. Això és el que ens espera? Em fa llàstima sentir a dir això. Sé que no tothom treballa així, però quan t'ho expliquen... fa mal.  Ens falta molt camí per recòrrer, cal  que treballem molt més entre tots per arreglar-ho.