El procés (de matrícula)

Escric això arrel d'una intervenció que vaig fer a la passada assemblea de la Mesa de l'educació d'Adults (que per cert, espero seguir senint-ne a parlar)

El cas és que la moderadora ens va oferir el torn de paraula per expressar els dubtes, neguits i problemes generals que tenim a l'àmbit de la FPA.

I vaig considerar que era l'oportunitat per transmetre el meu neguit (i els del CFA Segrià, i els de diversos directors/es de Centres de Lleida, i pel que vaig sentir, dels CFA de tota Catalunya) sobre el procés de preinscripció i matrícula. No descriuré el procés per què ja el coneix tothom qui l'ha patit (vine al juny, després al juliol dues vegades, després al setembre, i a mitjans de setembre tornem a començar.... al final ho he fet!!) Un embolic que l'únic que ens provoca és un munt de feina, que sovint no té repercusió en la matrícula real, ni dels alumnes que comencen el curs.

I fa anys que dura, i fa anys que ho comentem, que ens queixem, i també fa anys que suposo que als SSTT i al Departament ho saben. Però seguim igual. Crec que és una prova del que deia el Carles Riera (el Secretari General de la CUP, que estava com a ponent a la Mesa), que va descriure (des del reconegut desconeixement) com a símptoma de líquidació de la FPA.

Abandonament, preocupació zero, incomunicació, lleis obsoletes.... Fa por. La part positiva és que fa molts anys que sentim que se'ns vol fer desaparèixer, fa anys que se'ns invisibilitza, però aquí seguim, amb una actitud que, com deia l'altre moderador, fa que els profes d'adults necessitem fer militància, com no l'han de fer els altres col·lectius de mestres de Primària i Secundària.

I així estem. A punt de començar, emprenyats, amb dubtes, amb classes sense preparar per què s'ha d'atendre els alumnes que venen a informar-se, a fer preinscripcións, matrícules... Benvinguts a la FPA.

Més motius per a l'optimisme: el nou curs comença amb idees, amb propostes, amb mobles nous, i espero que, des de la perspectiva personal i del nou Equip Directiu, no defallim i seguim aspirant a tenir una escola millor, i que poguem exposar i recollir idees noves de les altres escoles, i aprofitar per compartir i fer-nos visibles, per què si hem d'esperar que algú ens ho faci...