dilluns, 24 de novembre de 2014

Em declaro proactiu.

Potser em direu que pujo a un carro que ja fa temps que tira, o pensareu que m'apunto a paraules de moda... Però el cas és que ara tinc ganes de dir-ho.
Això de ser reactiu (esperar i veure-les venir, si em diuen què he de fer ho faré,...) ja no dóna per a més. En un mon canviant, en ple segle XXI, no podem seguir fent com al segle passat, i per tant cal agafar el carro i canviar juntament amb els temps. D'altres ho han escrit abans i millor que jo. Mireu i llegiu el Raúl Santiago o la Maria Acaso.
L'educació en general i el camp que més conec, La formació d'adults en particular, ha de ser proactiva, ha de generar idees, intentar anar un pas per davant. Si no ho fem des de dins... Ningú ho farà per nosaltres. Recordeu el títol d'aquest bloc.
Som nosaltres mateixos qui, des de la reflexió i l'experiència hem de pensar què és millor per als nostres alumnes i la nostra feina. I sobretot no pensar que ja està tot inventat, que els alumnes no ho entendran, que no tenen nivell, que no tenim temps per formar-nos, que no se'ns ofereix formació... Si tenim clar que el coneixement no apareix per ciència infusa, sabrem que cal buscar-se la vida per trobar formació, lectures, idees, gent que ja ho fa... El cas és aprendre, i tenir la ment prou oberta com per no pensar que ja ho sabem tot, i que no podem aprendre més.
Si hi ha algú que llegeixi això i pensa que he escrit obvietats, doncs d'acord, però avui m'han entrat ganes d'escriure-ho. Em declaro proactiu, atent i aprenent del que em proposin i consideri oportú aprendre. Només així aprendré i, potser, milloraré la meva feina.

1 comentari:

  1. A veure si entre tots fem que no sigui ni tan pobra ni tan lletja... Proactivisme al poder!!!

    ResponElimina