diumenge, 21 d’octubre del 2018

En marxa!!

Ja fa unes setmanes que hem començat, i podríem dir que ja portem velocitat de creuer. Assumint les noves responsabilitats, aprenent, i comprobant que un Equip Directiu porta una feinada al darrera, d'aquestes que sovint es diu que no es veuen, però hi són.
Som nous tots tres, i com deia a l'entrada anterior, ens anem posant a puesto. De moment una de les innovacions proposades, les coordinacios regulars amb tots els grups, estan funcionant. Crec que ajuden a la reflexió, a la creació de sinèrgies, i poc a poc, al desenvolupament de noves maneres de treballar. Donem-nos temps.
De tant en tant coincidim amb la frase "jo això també ho he pensat". I això està bé. Les idees hi són, i les ganes també. Segur que és qüestió de temps anar-les materialitzant. Tenim un any per bastir, i qui sap si quatre més per concretar. Això ja ho veurem, i com deia aquell, ara no toca.

Pel que fa als projectes que porto al cap, també s'estan materialitzant. El grup de CFI 3 està entrant bé al món digital. Els que ja havien fet servir Google i no els venia de nou van polint antics vicis, i els que no havien tocat mai l'ordinador ("solo para quitarle el polvo") estan descobrint tot un món, i no se'ls fa un castell. Important. Poc a poc anem entrant en l'entorn GSuite (jo el primer, que també m'estic formant), i la primera sensació és que és un entorn molt interessant per a alumnes novells en el món digital. Tan interessant que crec que seria una bona idea que es convertís en l'eina de treball per als cursos COMPETIC. Sobretot els inicials.
L'altre gran projecte, la gamificació al grup de CFGM no és tan planer. Hi ha dificultats, sobretot per l'ús i abús que es fa del mòbil a classe. Els alumnes els costa distingir l'ús lúdic de l'educatiu del mòbil a classe. Un company del claustre va fer la següent reflexió. Encara és d'hora per distingir els dos aspectes, el mòbil és massa nou, i costa no mirar-lo quan no cal. D'acord, i la feina que tenim des de l'escola és començar a evidenciar aquesta distinció. De moment anem jugant amb el mòbil a classe (en el sentit educatiu: Kahoot, GForms,...) i reflexionant sobre el seu ús. Cal fer entendre que si el claustre decideix acabar amb l'ús del mòbil a classe, s'acabarà per a tot i per a tothom. I jo estic convençut que l'eina és interessant i que val la pena, per tant, jo faig apologia (adoctrino!!! 😱) sobre l'ús correcte. A veure si en sortiré....
I del que costa sortir-ne és amb al grup CFI 1. Ja vaig comentar a l'entrada anterior les dificultats d'aquest grup: barreja de dones immigrants i de les alumnes de tota la vida (las Dolores, Remedios, Angustias, etc.) És molt difícil intentar un treball oral (que realment necessiten) amb les imigrants, i a l'hora anar sentint "que no estás por mí", "dame una hoja", "que solo estás con ellas",  o intentar llegir calmadament amb una senyora de 84 anys, mentre veus que les immigrants estan parades per què no entenen cap de les lletres que tenen al davant. També a l'anterior entrada vaig demanar alguna idea,    però no n'he rebut cap. O no n'hi ha, o no em llegeix ningú 😆. El cas és que quan ens trobem amb el company amb qui compartim el grup (dos ides cada un) estem d'acord en que el problema no és de material (en tenim, el podem trobar o construir) sinó de metodologia. Com treballar amb dos o tres grups diferents a l'hora. De moment, alguna idea va sorgint, però l'hem de provar a classe. Ja aniré informant...

2 comentaris:

  1. Quim, no cal que t'expliqui que de totes les formacions que jo he fet, la més difícil, la que demana més "art" és l'alfabetització. Solucions, solucions, cap. Apunto coses que a mi m'han funcionat. Sempre que he pogut he intentat ser dos a la classe. Per què no es pot demanar ajuda a una mestra jubilada? Només poden fer activitats de distracció? No som ciutadanes o ciutadans? No podem aportar res a la societat? O no cal que siguin mestres, si tenen ganes d'aprendre. Jo, al menys, no tenia ni idea d'alfabetitzar quan vaig començar amb la meva llicenciatura d'història i un CAP i pràctiques amb adolescents. (Tampoc no és que tingui massa idea ara! Una mica més) I estudiants en pràctiques?
    Per una altra banda, creiem que aviat la Generalitat (Immigració!, Benestar Social!, off course, que l'alfabetització de persones immigrades no sembla ser competència d'Ensenyament!) ens editi on line un material que hem treballat un grup i que pretén presentar els temes de la vida quotidiana tant des del punt de vista oral i amb exercicis de lectoescriptura, amb força exercicis, perquè els participants puguin anar treballant autònomament i esperar que no reclamin amb tanta insistència la nostra atenció. És un mètode pensat per persones joves o adultes immigrades, però crec que pot ser útil en casos com el teu. No cal dir que no és un mètode perfecte, però esperem que tingui alguna utilitat.
    I ara ja no podràs dir que ningú no et llegeix

    ResponElimina
  2. Hola Quim. Bon dia.
    Jo també et segueixo.
    Vaig ser alumna teva al CFA. MOLLERUSSA. Continues essent una màquina, un professor valent, un raig de llum entre la foscor.
    Us desitjo, a tú, a la Maria Rosa i al Pau tingueu un bon any. Una forta abraçada. Maria Rosa Massot. MIRALCAMP

    ResponElimina