La importància de la reflexió

Tornem a recuperar la germana... que no és bo perdre els hàbits, i sempre va bé que algú t'ho recordi (OK, Josep Miquel Arroyo i Ramon Paraiso?)

Doncs seguim a bon ritme a l'escola, amb el nou equip directiu. Proposant i desenvolupant idees. Poc a poc, com ja havia dit a l'altra entrada, i a l'anterior, i... tal.

Com a reflexió interessant, el moment actual. A l'anterior reunió d'equip vam reflexionar una mica sobre el model d'escola que volem. Arrel de l'activitat de final de trimestre, el desembre passat: un concert al carrer, molt bo, amb els Walkin' Roots, però amb molt poca assistència (una vintena d'alumnes, la gent que passava pel carrer i s'aturava uns segons, i evidentment, els membres del claustre).

El cas és que aquest, diguem-ne fracàs, ha portat a les reflexions següents: "N'hem de proposar més?", "Com podem fer per implicar molt més els alumnes i els companys de claustre?", "Hi ha més idees?", "Com les durem a terme?"...

Una idea portava a l'altra, i ja no pensàvem només en activitats extraescolars, sinó quin model d'escola ens agradava. Perquè al final, totes les accions determinen un model d'escola. Aportàvem idees sobre activitats extraescolars, digitalització dels materials i de la metodologia, com fer equip,... En definitiva, una hora de treball conjunt al meu parer molt profitós. Calen espais així, i s'han de buscar sota les pedres. És una llàstima que els aspectes burocràtics que apareixen durant la setmana es mengin possibles espais de reflexió com el que comento. 

Ara ve el moment "si jo fos Conseller": no fóra bo acondicionar els horaris per a que hi haguessin més espais de reflexió? Alliberar hores lectives per a crear, reflexionar, desenvolupar. I si calen més mestres, se n'hi posen. Però no sóc Conseller.

Fa poc en parlava amb l'Àngels, la directora:

- "Què passarà si en un futur ens emboliquem en algun projecte gros?"

- "Doncs que haurem de treure hores d'allà on sigui per a desenvolupar-lo. Si en tenim ganes, en sortiran."

I fixa't que el comentari i el que us explicava més amunt em porta a 14 anys enrere, quan vaig arribar al CFA Mollerussa amb la Dolors Bell·lloch. Una escola petita, tot per fer, poquets alumnes.... I poc a poc, a ganes i empenta, l'escola creixia i el nostre model es consolidava. Perfecte!

Per tant, conclusió de l'entrada present: com si ens treiéssim 14 anys de sobre, i tornem-hi. Ganes, empenta, un model clar, saber-lo transmetre, i endavant!!