Acabo el segon trimestre

Doncs sí, l'acabo, i el primer que penso és... uff què llarg que s'ha fet. He seguit amb els 3 grups COMPETIC, i a més 4 mòduls de GES. Hi afegeixo cursos de formació personal,, lectures tècniques vàries.... i la frustració que comentava a una entrada anterior.

I cada cop estic més convençut, i ho comento amb els companys que també estan al cas, que hi ha alguna cosa que trontolla, que no acaba de funcionar. Seguim amb una alça dels alumnes provinents del PQPI, joves refusats del sistema educatiu, amb un nivell baixíssim, que és impossible que recuperin en els dos mesos i mig que dura cada mòdul. I ara em sembla que em repetiré... Llegiu, si voleu, l'entrada anterior.

Em sembla que serà una entrada depriment... perquè no és només el GES i els PQPI, són també els grups Instrumentals, sense recursos ni idees noves, són els grups d'anglès, que de sobte els ve a sobre una pujada intensa del nivell, són els grups CAM, que un any el fem i el següent no.... i en definitiva és també la deixadesa que sembla que patim a Formació d'Adults. De fa un temps cap aquí, sembla que no hi ha cap responsable, cap referent que ens orienti sobre com actuar davant de situacions problemàtiques com les que comento, ningú que vingui (o truqui, o escrigui un mail) per preguntar: "Què? Com va?".
És clar que si el propi mestre no es preocupa de fer-se aquestes preguntes, si no es preocupa de la seva formació, de la seva xarxa de referència, de recollir noves idees, de seguir altres mestres, de continuar aprenent... ningú més se'n preocuparà.
Per a mi, cada vegada és més evident que el mestre és l'unic responsable de la seva feina. I sé que això sóna a evidència, però el que vull dir és que com que ningú més s'hi mostra interessat, doncs el mestre fa i desfà. Tanca la porta de l'aula, i misteri a l'altre costat. I llavors ja hi entra en joc l'ètica personal de qui fa la feina. Som funcionaris, i ningú es retrà comptes del que fem a la feina. Si la fem bé. Si no la fem, també. I no passa res.
I sé que estic escrivint des d'una visió personal, i sé que si algú llegeix aquesta entrada pot pensar "doncs al meu centre no, allí hi fem coordinacions, hi ha un projecte clar i reconegut,   hi ha interès pel que fan els altres, intentem fer coses noves i diferents..." El que sigui, però aquí no.

I és molt trist per a mi escriure això, per què m'estimo molt la meva feina, però veig que aquesta deixadesa provoca que no hi vegi un futur gaire clar. Pensar "Què farem d'aquí a 4 o 5 anys?" Es pot seguir així, sense que ningú se'n preocupi? Podem seguir treballant tancats a la nostra aula, sense que ningú sàpiga el que fem? No ho sé. Depriment, ja ho deia al principi.