Ressuscito, indignat

Gairebé dos anys sense escriure al bloc...

La veritat és que no ha sigut per manca de temes, però la feina s'imposa davant les rutines, i poc a poc algunes es van quedant enrere.
Avui he decidit ressuscitar a La germana... per un d'aquests temes que fan enfadar. Perdem una substituta molt competent, i arribarà una funcionària (amb tots els drets) però de la qual a hores d'ara no en sabem res, de la seva formació.
La nova docent va arribar substituint una mestra de Primària que feia anys que treballava a l'escola i tenia un perfil molt determinat: L'acreditació d'anglès necessària (nivell C1) i l'acreditació de COMPETIC igualment adequada (ACTIC Avançat). A més, totes les assignatures que impartia responien a aquest currículum. Tot el seu horari lectiu estava repartit entre aquestes dues àrees. La mestra feia Anglès i COMPETIC en molts nivells diferents.
Sabem que és difícil trobar un perfil així entre els mestres de Primària (i entre els

de Secundària també, no ens enganyem), però la casualitat va voler que nomenessin

una substituta que complia amb aquest perfil, i va començar a treballar amb nosaltres.
Tothom molt content, una docent molt competent, jove, amb ganes de treballar, d'aprendre,

i sobretot, responent prou bé al perfil demanat pel CFA.
El cas és que al maig vam confirmar aquesta interina al lloc que havia ocupat per al curs

‘22-’23, dins del procés de destinacions d'estiu, igual que fem amb la resta de docents

interins o funcionaris en comissió de serveis que treballen al centre.
Però és clar, el Departament no respon com esperàvem: en els recents nomenaments la

plaça ha quedat coberta per una altra docent (funcionària, amb tots els drets per davant de

la substituta) i la nostra opció ha quedat obviada.
Restem a l'espera de conèixer el perfil de la nova companya. Esperem que sigui el que

demanàvem, primer pel bé del CFA, i segon perquè en cas contrari ens obligarà a reformar

i adaptar els horaris del proper curs, que ja teníem elaborats des de mitjans de juny.
A Formació d’Adults no existeix la possibilitat de crear perfils. Com a molt, ens haurien deixat

congelar la vacant i treure-la per entrevista al setembre, únicament si ningú més al centre tingués

la certificació per impartir COMPETIC. 
Ironia màxima:  volem el màxim de docents amb competències digitals avançades, però això

impossibilita poder retenir una interina molt qualificada …
I ens venen un munt de dubtes:
Què passa amb els interessos pedagògics del CFA?
Què és ben bé i com funciona l'autonomia de Centre?
I si hem de reformar els horaris per adaptar-los a la nova companya?
Tot això mereixerà una nova entrada per aclarir incerteses.
Estigueu al cas.

La justificació del títol del bloc.

Sorpren el títol, oi? Com si després de gairebé sis o més anys escrivint aquí calgués fer-ho... Doncs sí que cal.

M'explico.

Si vau llegir l'entrada anterior, sabreu que el CFA Segrià està en procés de trasllat del barri de Cappont, al de La Bordeta. Canvi, il·lusió, nova ubicació, nous projectes, nova gent... Però, ai las!! La Formació d'Adults i el Departament, quina parella.

Ens ho van comunicar durant el confinament de la primavera, i ens van assegurar que al setembre estaria tot acabat: obres, pintura, mudança... I sabeu què ha passat? Doncs que no està tot acabat. Què us pensaveu?

Les obres van començar ja començat l'agost, i la mudança els primers dies de setembre. Resultat: els de l'empresa de mudança van fer la seva feina quan tocava, però com que les obres no estaven acabades, ho van apilar en un parell d'aules que hi havia buides, mentre la resta d'operaris pintaven, feien obres, posaven els equips d'aire condicionat, penjaven les PDI... tots al'hora.

Imatges del nou CFA Segrià ahir dissabte 12, a nous dies de començar el curs:

El de la mudança ho han deixat aquí, perquè no tenien altre lloc.

La sala de profes

El despatx de l'equip directiu.

El despatx de l'administratiu.

Passadissos,....

Les taules i cadires de les aules les van deixar apilades al pati, i com que dilluns ja ve la canalla i el pati havia de quedar net, un operari, UN, les va entrar i deixar com va poder.

A punt per complir les ràtios del Departament.

Les preguntes bullen: Qui mourà tot això cap a les aules? Quan? Tindrem temps per reunir-nos presencialment abans de començar? 

Estem com sempre. Algú creu que a nou dies de començar, aquesta situació seria permisible a un centre de Primària o de Secundària? Crec que s'hauria mogut cel i terra per a que no ho fos, però el Departament és molt gran, i adults molt petit. "Tranquils, ja ho arreglarem". 

Nou curs, però nou, nou. Del tot.

Fa temps que no escric. He perdut rutines. Ho acabo de revisar, i l'última entrada és de quan portàvem uns 15 dies de confinament. Fa gairebé 5 mesos. I serà perquè no han passat coses...

Del confinament ja no escriuré res. Tothom té suficient experiència i informació sobre com va anar, com va acabar, com vam acabar...

La gràcia és escriure sobre com anirà el proper curs. I la primera paraula que em ve al cap és preocupació. No tant per la pròpia malaltia (que també) sinó per com hem d'organitzar-nos des de la FPA. Ahir vaig llegir un últim "informe en relació a les mesures que s'aplicaran per l'obertura dels centres escolars" (3 pàgines), i la paraula adults apareix dues vegades, totes dues per fer referència a la mesura de l'ús de la mascareta a l'aula. També infereixo que hem de complir normatives generals, com l'ús de papereres, la detecció de casos, el protocols d'actuació.... Però, com sempre, m'hagués agradat una mica més de concreció per a temes que afecten la FPA específicament.

No tenim garie clar com hem d'organitzar la matrícula a partir del 2 de setembre, i com hi tornem el 14 per recuperar les llistes d'espera; com haurem d'organitzar-nos per prendre la temperatura als alumnes a mida que vagin arribant (ja sabem que tenim horaris diferents al llarg del dia; no tots els alumnes arriben i surten a la mateixa hora,...);  hem de pensar en els alumnes que formen part de la  població de risc i volen seguir estudiant amb nosaltres; com preveiem les classes davant un possible nou confinament amb els alumnes de grups instrumentals... Són dubtes que em venen al cap. Segur que també hi heu pensat, o potser sóc un exagerat... Ja ens ho anirem trobant. El que tinc clar és que hem de començar el curs amb les mateixes ganes que qualsevol altre any, i anar afrontant els problemes a mida que vagin sorgint. Però com sempre, una mica d'ajuda i planificació no estarien malament.

Al CFA Segrià, a més, hi hem d'afegir una situació molt concreta. Justament aquest curs, estem de mudança. Després de gairebé 40 anys a l'edifici situat al costat del Camps Elisis, al barri de Cappont, marxem al barri de La Bordeta. Després d'uns quants anys de rumors creixents, i d'un curs amb apostes sobre si seria aquest l'any, i on aniríem a parar, tot s'ha concretat. L'escola que hi havia fins ara al nostre costat creix, i necessitaven el nostre espai. Com que hi ha una escola al barri de La Bordeta amb el problema contrari (manca d'alumnat), doncs el Departament va decidir que la millor solució és que ocupessim els espais que quedaven buits a l'escola Joan Maragall. Hi ha més detalls, però us els estalvio.

El cas és que haurem d'afrontar un nou curs en un nou espai (encara en obres), amb unes normes d'higiene i seguretat per concretar, amb arxius, materials i mobles a camí entre una escola i una altra, amb professorat nou, i un parell més d'incerteses.

Però com que soc de tarannà optimista respecte a la meva feina, m'ho miro amb il·lusió. La nova escola m'agrada. La ubicació també. El fet de deixar d'estar sota l'espassa de Damocles amb el dubte sobre si marxem o no. Possiblement perdrem alumnes que no volen desplaçar-se a la nova ubicació però en guanyarem dels de la nova, que segur que s'interessen per la formació que oferim. Acollir nova població, i oferir un nou recurs al barri.

A més, i ara un apunt personal, després de molts anys dedicant-me a fer la Llengua Catalana o Castellana tant a GES com a GM, per motius que no venen al cas, aquest curs passo a ocupar-me de les Ciències. Tot un repte que encaro amb il·lusió. Una feinada, perquè toca modificar molt material que hi ha (tot i que el Paco, l'interí que marxa, ho ha deixat molt bé), però molt motivadora. Retorno a la meva idea que els mestres de FPA som com totterrenys. Si més no, jo. Si toca fer llengua, llengua, si toca fer COMPETIC, COMPETIC. I ara toca fer Ciències, doncs Ciències. Caldrà repassar, recordar,... però em recorda els temps de substitut, quan arribava a una escola i em deien: "et toca fer la llengua de GES", i a una altra escola "et toquen les mates de GM". I les feia per què era la meva feina. Fixa't: fins i tot això rejoveneix.

Confinat

Avui m'he llevat amb ganes de fer una entrada, i explicar coses.

I així m'afegeixo al Joan Padrós, al Ramon Paraiso, i al Josep Miquel Arroyo, que aporten també reflexions, cadascú per la seva banda. Llegiu-los. La Destil·leria en Joan, el De Vuelta el Ramon, i el Didactik el Josep Miquel.

El confinament el porto bé, millor del que pensava. Rutines laborals. Teletreball intens al matí, però la resta del dia responent whatsapp o correus d'alumnes, per què sembla que sap greu tenir-los penjats sense respondre... recordo algun twit que comentava si treballem més o menys, i jo crec qie igual, però a full time. És com estar tot el dia pendent del telèfon  odel correu.
Rutines familiars. Tot com sempre, una mica més relaxat i flexible, però rutina al cap i a la fi. Pel·lícules, sèries, deures del Pau...Aprofito la gran decisió de comprar una màquina de rems fa un any i mig, per aprofitar el mesos de boira per fer esport. Ara m'ocupen una bona part de la tarda.

Jo faig cas, i he penjat a l'entorn GSuite activitats de repàs per a GES, i al Moodle per a COMPETIC. Preparo algunes activitats pensant en el tercer trimestre, tot i que escolto rumors que plantegen dubtes sobre si el farem o no. Ja veurem.
I escric, i reflexiono sobre com va la feina, què hem de preveure per al curs que ve, i aquí lligo amb l'apartat reflexions.

Reflexions:

• Al CFA Segrià utilitzem dues plataformes. Cada profe la que més li convé. Moodle la majoria, i alguns GSuite en període de proves. Això de mantenir dues plataformes no m'està convencent. Aquest curs vaig voler provar l'entorn GSuite, i vaig engrescar el grup de GES 1. Alhora mantinc la plataforma Moodle per a COMPETIC. No és que sigui un embolic, però permet la comparació. I no té color; Moodle és molt més potent, més visual, més practic, dona moltes més opcions.... vaja, que per a l'any que ve, GSuite em planteja molts dubtes, tot i que crec és molt més fàcil d'usar, tant per profes com per a alumnes. En parlarem al claustre, perquè el compromís era provar-ho i avaluar-ne l'ús al final.
• He descobert Genially. Bé de fet, ja el coneixia i hi he aprofundit. He fet un parell d'activitats i ja tinc ganes de provar-les a classe. Ja vaig compartir la primera a Twitter. Un repàs del mòdul Català 1 de GES 1.
• Parlant d'alumnes de GES, una frustració. No están responent. Compartim correu electrònic, grup de WhatsApp, Telegram, però no hi ha manera. Les poques converses que hi he mantingut han sigut per dir-me que tenen molta feina: els fills, el seus deures, la feina de casa... Paciència. Aquí es nota la famosa bretxa digital. Espero que només sigui una qüestió de crear rutines, i que poc a poc s'hi interessin, es posin les piles...
• I d'aquí en deriva un problema que hem tingut algun professors amb les dades dels alumnes. Algun telèfon equivocat, una adreça electrònica que no existeix... També haurem de reflexionar sobre l'actualització de les dades dels alumnes. A veure com i quan.
• I parlant del profes, un tema espinós. La bretxa digital entre profesionals. Si heu estat al cas de les xarxes aquests dies, ja haureu llegit sobre el tema. La bretxa no és només entre els alumnes, sinó també entre els profesionals. Com que ara sembla que tot ha de ser online, hi ha ritmes diferentes. I això crea desigualtats, incongruències, i és un tema que també caldrà que cadascú reflexioni personalment. Com dèiem, la crisi ens farà posar les piles a tothom, alumnes i professors.
• És interessant llegir els companys i les reflexions que fan als blogs respectius, a Twitter... Per cert, una mica justat però avui al vespre farem un xat al Twitter, seguint el hastagg #fadultoschat1

Per acabar, reparteixo ànims per a tothom. Aprofiteu per descobrir, provar, tot poc a poc.

una nova entrada, excepcional

Aquesta entrada és excepcional però perquè no acostumo a penjar entrades tan seguides, no per altra cosa.

El cas és que als darrers dies han passat coses que justifiquen plenament el títol del bloc, i no me'n puc estar de comentar-les. Una d'àmbit general i una altra d'àmbit local.

La d'àmbit general és que ha sortit la convocatòria per a les proves d'accés a Grau Superior, com sabreu, i han donat els noms dels instituts on es faran.

A Lleida només hi ha un institut que ho fa. Sembla estrany, oi? a una ciutat gran com Lleida?... doncs  agafeu-vos. Parlo de la província de Lleida. L'únic institut on es faran proves d'accés a Grau Superior és el de La Pobla de Segur, a 99.6 Km segons el Google Maps. Un institut a tota la província!! No és que això afecti únicament als alumnes del CFA (Segrià i Joan Carles), però en som part afectada. Des del nostre centre estem valorant la possibilitat d'oferir als alumnes d'anar a Igualada (99,3 km segons el Google Maps), que és igual de lluny, però la carretera (A-2) és més bona.

La segona notícia, la d'àmbit local, ens afecta directament. El nostre centre està enganxat a una escola de Primària. Per raons de matrícula, aquesta escola ha de crear una línia nova, i necessita més espai. I sabeu d'on l'agafen? Del CFA Segrià. Aquesta part sembla que ja està decidida, tot i que reivindicarem que no volem marxar, atenent que els espais no son adequats per a la canalla (però per als adults sí... en fi), i que nosaltres fa 30 anys que hi som. El cas és que sembla una batalla perduda, i per tant, haurem de lluitar per a que se'ns ofereixin uns nous espais, iguals o millors (preferiblement millors) que els que tenim ara. I ens n'han ofert un que no ho és de millor. Menys espais i inadequats, lluny del centre de la ciutat,...  En sortim perdent. I pel que sembla sense alternativa.

La meva opinió personal (no del claustre) era que si ens oferien un espai millor, no era mala opció marxar. Partir de zero, desenvolupar un nou projecte en un nou barri, donar-nos a conèixer (tant al barri que abandonem a desgrat com al nou barri que ens acull), però sempre que fos un espai millor. I no ho és, i ens tornen a deixar amb el cul enlaire, a no considerar-nos, a ser els últims dels últims, a tractar-nos com la germana pobra i lletja del Sistema Educatiu, aquella a qui ningú li fa cas.

Això sí, ens han fet un anunci per a la tele.

Algunes propostes

Ara que estem cap a mig curs, penso que és un bon moment per explicar alguna de les coses que faig a classe, per si les voleu aprofitar.

Dues a COMPETIC 2:

- El passat divendres 6 de març vam presentar amb la Pilar Pelegrí el projecte "Apadrinem el patrimoni", a la 3a Jornada d'EPA. Podreu veure la presentació i el material quan el pengin a l'ICE de la UAB. Bàsicament vam explicar que els dos grups de COMPETIC 2 (un al matí i un altre a la tarda) han creat una presentació conjunta on exposen i editen les fotos que han fet dels Camps Elisis, a Lleida. També van col·laborar en crear un Padlet amb fragments d'història, poesia, narrativa, etc. sobre els Camps. I tot això s'anirà penjant a un sites on es podrà veure el resultat final.

- Segueixo fent les classes a partir dels vídeos del meu canal a Youtube, qbalaguer (l'afegeixo, per fer-me publicitat). Em va molt bé. Fins ara hem treballat les competències 1-6 sense gairebé cap classe teòrica. Els alumnes miren els vídeos, i a classe es converteixen (segons la competència) en artistes que presenten una exposició fotogràfica de les seves obres, dissenyadors gràfics d'una editorial moderna, organitzadors de viatges per a grups,... el que convingui. Treballen a classe solucionant les situacions, i jo els soluciono els dubtes que van tenint. I quan el Joan Padrós us digui que amb els vídeos es treballa molt bé, feu-li cas, que té raó.

Literatura (Català, GES 1): hem treballat els elements de la narrativa, el teatre i la poesia. Amb el que vaig recollir de les idees del Josep Miquel Arroyo, vaig pensar: "a partir de la teoria, crearan un petit conte, del qual n'extreuran diàlegs teatralitzats". I dit i fet. Han creat, i ara ho tenen en un arxiu a GDocs. Ara les he de convèncer de si el volen ensenyar a la resta d'alumnat...

CFI 1: tenim un grup d'unes 14-15 alumnes immigrants. El Paco Clavera, que ha arribat aquest curs des de Primària, va veure el que tenia entre mans i va proposar treballar per racons. No els diem "racons", que sona infantil, però en diem píndoles, centres d'interès, jocs,... depèn del dia. Hem construit puzzles (d'imatges, de paraules), jocs de relació paraula imatge, dòminos, etc. Separem a les alumnes en grups (de 3 o 4) i durant una part de la sessió (60, 80 minuts) juguen. De moment els està agradant molt l'experiència,  i nosaltres seguim pensant en més jocs, sempre relacionats amb els temes que fem a classe (evidentment).

I així estem. Cal sempre pensar, crear, fer-ho diferent, i si pot ser innovador. Ja acabo. Ara que estic preparant el tercer trimestre, avanço una pista per a alguna entrada propera: Genially. Ho estic provant, i m'agrada molt. Fàcil, engrescador, amb moltes possibilitats... Ja en parlaré.

I vosaltres què hi feu aquí?

No hi insistiré gaire per què segur que el que explicaré a continuació ja us ha passat més d'una vegada.

Fa uns dies va trucar-nos una orientadora que coordina, al nostre CRP de referència, un grup de treball sobre orientació educativa. Volia conèixer-nos, i venir amb la resta del grup de treball per saber quins eren els nostres recursos. 

Va venir un grup d'una dotzena de psicopedagogues, orientadores a diferents IES, membres del CRP, tot un grup pertanyent al camp educatiu, com nosaltres.

L'Àngels Pascual, la nostra directora, els va explicar la nostra oferta formativa, i van flipar. No ens coneixien, no sabíem el que fèiem, ni la nostra oferta, ni les possibilitats que se'ls oferien.

Evidentment van veure tot un camp obert respecte, sobretot, a l'alumnat amb poques possibilitats a l'educació Secundària, a joves immigrants que els arribaven, els seus pares, etc.

Un cas més d'invisibilització. Una llàstima. I segur que, com deia al principi, a més d'un dels que llegiu això us ha passat algun cas semblant.

Tots els que estàvem al voltant d'aquella taula ens fèiem creus que l'Administració no donés a conèixer els seus propis recursos. El més trist és que les professionals d'aquests grup de treball sí que tenen i coneixen recursos (evidentment): mèdics, assistencials, pedagògics,... però sembla que quan aquests recursos poden prendre els camí de la FPA, aquest camí desapareix, i ningú sap res de la seva existència.

En fi. ho volia escriure.

La vida segueix. No defallim.

SIMO 2019

Els passats 5, 6 i 7 de novembre vaig anar a Madrid, al Congrés SIMO Educación. Ja deuen portar 7 o 8 edicions, i jo és la tercera vegada que hi vaig.

Un congrés sobre Tecnologia Educativa, molt interessant per a qui vulgui descobrir les últimes eines per treballar amb TIC a classe.

Però no només TIC, també hi ha conferències sobre metodologia, neuroeducació, eines per al lideratge educatiu, etc.

L'espai central del gran recinte del congrés està reservat a empreses. Des de les grans, com Microsoft, Edelvives, o SM, fins a petites empreses que desenvolupen eines per imprimir en 3D, que creen jocs tipus Scape Room, eines d'edició de vídeo, material didàctic,... moltes empreses (jo no en recordava tantes)

I envoltant-les a totes hi ha molts espais on s'hi fan les conferències. Moltes. Tantes, que cal triar a quina anar, procurant sempre que no s'encavalquin.

Vaig escoltar xerrades sobre neuroeducació, on es destacava la importància de l'emoció en l'aprenentatge, i sobre com millorar les situacions d'aprenentatge per aconseguir l'èxit; també vaig escoltar al Manu Velasco. Si no l'heu sentit mai, apropeu-vos al seu bloc; O el Jesús Guillén, que explicava que l'important en educació lliga amb la nutrició, el son, l'exercici físic, la socialització...; o la importància de l'autoestima o l'autoobservació, l'empatia, en els processos de lideratge en equips directius.

I només cito les que més em van impactar.

Menció especial per al Daniel Garcia, del CFA Enric Valor, de Xirivella, al País Valencià, únic representant de la Formació d'Adults al Congrés. Una ponència, Compartic, sobre l'ús de l'Ipad a classe. Vaig aprofitar per aprendre sobre l'ús del Chromecast.

I una altra menció per a l'inefable Joan Padrós, que també visitava la fira. Sempre ens trobem a llocs així. Mai al bar fent una cervesa.

El cas és que SIMO Educación em sembla un espai on cal anar-hi, alguna vegada. No gaire sovint, per què les coses en educació no canvien tant d'un any per l'altre, però cada cinc, com he fet jo, està bé.

Per cert, vaig reflexionar força sobre el paper de la FPA en llocs com aquests. Residual. Ja he comentat les ponències que teníem. Una.

Em sentia una mica estrany, doncs veia un munt de coses que penso que mai podrem tenir a una escola d'adults. Des de material per treballar online (caldria trencar certes resistències metodològiques), pissarres digitals increïbles (a 12000€ la peça), treballs amb impressores 3D impossibles de realitzar  (crec) a les nostres escoles, ulleres de RA i RV, experiències amb gamificació,...

En fi, si podeu l'any que ve, aneu-hi. Amb els ulls i les orelles ben obertes. Que no tornin a dir que els que hi érem som els que ja estem convençuts. Això va ser bo. Un ponent desenvolupava la seva ponència sobre treballs en equip, i ens deia que és fàcil vendre vaixells al Saló Nàutic. "Als que sou aquí no us cal descobrir els avantatges de les TIC, del treball online, de moltes innovacions més. Ja veniu incentivats de casa"

Cal explicar l'experiencia a SIMO per convèncer als companys que hi vagin, que descobreixin què més pot donar de si la nostra professió si l'adaptem al segle XXI.

L'entrada al Congrés

L'interior

Material creat en 3D

Si vas a Madrid i no menges bocatacalamares i croquetas de rabo de toro... ja em diràs. 

una franja determinada

Avui serà un entrada tipus "pim pam", escrita en el mateix moment en que m'ha vingut el tema al cap.

I el tema m'ha vingut arrel d'un curs que estic fent amb l'INTEF, per cert, amb el company Ramon Paraiso com a tutor.

El cas és que hem hagut de fer un exercici que consisteix en crear una activitat que motivi l'alumnat, que l'enriqueixi. Resumeixo....

I m'ha vingut al cap una idea que sembla poc realista vist el context actual, però que he aprofitat per reivindicar aprofitant l'exercici proposat pel Ramon.

Es tracta de parar atenció al grup d'alumnes (o potencials alumnes) de GES de la franja majors de 40 anys. Aquells que venen a l'escola perquè volen treure's el GES, però que topen, sobretot, amb la problemàtica de l'anglès, el català, i en menor mesura les mates o el castellà. La resposta és la prova de Nivell, i cap a GES 1, a fer continguts d'anglès, català o mates equivalents a 3r de la ESO. Per a algú que va fer la EGB fa 30 anys o més, resulta un problema força desmotivador.

En d'altres cursos aquest problema està millor resolt. Els cursos COMPETIC, per exemple, comencen des de zero coneixements, i l'alumne pot anar poc a poc assolint coneixements d'usuari avançat.

Fins fa poc el cursos d'anglès també, però ara ja s'ha pres la dinàmica, no tant de l'obtenció de cap títol, sinó la de l'adequació al nivel B1. Crec que tampoc afavorirà els alumnes de la franja d'edat esmentada.

Però no és aquest el cas del GES, i aquí és on aprofito (també ho he fet al curs de l'INTEF) per reivindicar una FPA que atengui també a l'alumnat que ve a l'escola per recordar, aprendre, no quedar-se enrere, el que no té pressa per treure's un títol, el que voldria fer algun curs de "cultura general". Una FPA més social, integradora, de compromís amb un sector de població que no busca títols sinó coneixement.

He proposat la idea de fer un curs anual, amb una metodologia molt més individualitzada, integradora, de compromís, amb una estructura semblant a l'antic Pregraduat que servís per enganxar els alumnes d'aquesta franja, que després ja seguirien amb el GES trimestral. Aquí és on el tutor m'ha criticat. "Poc realista", m'ha dit. Ja, té raó, la llàstima és que una proposta com aquesta sembla que surt d'una visió màgica o naïf de la professió, quan hauria de ser una via paral·lela, de convivència, d'integració.

Com sempre aprofito per demanar idees, perquè m'imagino que no és una tema només meu i que als diferents centres us hi topeu sovint.

I què bonic seria poder trobar-nos tots els que som a FPA i debatre aquests temes en una mena de Congrés, oi Javier Iñiguez?

La Mesa i els cunyats...

El títol és enganyós, ja ho dic ara, però com que vull escriure sobre els dos temes, i sé que hi haurà un moment que ja no podré dedicar-me tant a la germana.... doncs aprofito i els ajunto ara.

Començo per la Mesa. A l'anterior entrada en vaig fer una mica d'esment, i vaig recordar que havia de fer un resum per a qui el volgués llegir. El passat divendres 13 de setmebre hi va haver una assemblea de la Mesa d'Adults de Catalunya, que feia temps (anys, crec) que estava inactiva. Per a qui no ho sàpiga, la Mesa és un col·lectiu de profes d'adults (de Primària i de Secundària) que té un paper reivindicatiu de la FPA, i té representants sindicals com a interlocutors directes.

Aquell divendres, l'assemblea es va dividir en dues parts.

La primera part pretenia copsar les propostes de partits polítics sobre la FPA. A la taula hi havia un representant d'ERC (Rafa Humet) un de Catalunya en comú (Miquel Essomba), i un de la CUP (Miquel Riera).

Cadascun d'ells va expressar l'interés dels respectius partits per la FPA.

Va començar el d'ERC. Resumeixo: "És hora de posar la FPA a l'agenda pública, cal visibilització, els càrrecs electes no reben pressió de la gent, demanda de flexibilitat i més autonomia, i unificació de la xarxa municipal i la de la Generalitat." Quan va acabar va marxar per què tenia una boda (¿¿¿?¿?!!!)

Al programa dels comuns hi ha "la proposta d'una nova llei de FPA, i la creació d'una Direcció General. Es reivindica la innovació, i la creació d'espais de difusió i creació cultural. Estabilitat de plantilles i treball en xarxa". I després de contestar una pregunta del públic va marxar, ja que tenia un altre acte. (¿?¿??¿!!)

El Carles Riera (CUP) es va quedar. Assumeix que "no és expert en FPA, però sí transmissor de les propostes que puguin sorgir. Intueix símptomes de liquidació (davallada de recursos, invisibilització, precarització...), i seria fàcil que hi entrés l'empresa privada. Cal una FPA que capaciti a les persones desafavorides."

En el torn de debat, ja he dit que el representant dels comuns va marxar després de la primera intervenció, això sí, comprometent-se a dur alguna iniciativa parlamentària. Només es va quedar el Carles Riera, que es va comprometre a portar al Parlament el document que pogués consensuar la Mesa (afegint la dificultat que suposa que un document a arribi a debatre's, a causa de la multiplicitat de reunions i comissions que actuen de filtre al Parlament).

Vam esmorzar, i vam passar a la segona part del matí, que consistia en debatre els documents sobre la millora de la FPA. És difícil debatre un document entre el centenar de profes presents, però es va parlar de la dificultat del procés de preinscripció i matrícula (sabeu qui va treure el tema? Llegiu-me); el nivell del nostre Anglès 3, que no correspon amb el que les EOI esperaven; la inclusió dels menors no acompanyats a la FPA; la necessitat del treball en xarxa entre diferents CFA; la incidència de la tutoria i la orientació com a mesura contra l'abandonament; cal trencar la dinàmica de repetir esquemes dels IES, doncs veure la FPA  des d'una perspectiva només acadèmica és un error.

Assumint tota la problemàtica, es va incidir des de la Mesa en el paper reivindicatiu que té la FPA. A més de profes, els que treballem als CFA hem de militar, defensar una educació d'adults pública i gratuïta en la que creiem, per fer-la visible. Una feina extra que els altres companys de Primària i Secundària no han de fer.

Se'ns va convocar a una propera assemblea el divendres 11 d'octubre, i s'espera que aquest acte sigui el principi de la renovació de la Mesa (tant per jubilació com per noves empentes).

Aprofito per animar-vos a participar, encara que només sigui explicant alls vostres claustres que la Mesa existeix.

I no m'oblido dels cunyats, per què em serveixen per fer dues reflexions.

El primer cunyat és el nou Gerent d'una empresa mitjana. Em diu: "La primera decisió que he pres ha sigut delegar. Jo no puc estar fent la feina, i a l'hora tancar-me al despatx pensant i creant les línies d'actuació dels canvis que proposo". Seria com alliberar d'hores lectives als profes que es comprometessin, per tal que tinguessin temps i espai per pensar, crear, i treballar conjuntament per crear una escola millor. Quina bestiesa, oi?

El segon cunyat va assistir a la reunió de pares del nou Institut on comença a estudiar la meva neboda, primer d'ESO. Va sortir espantat. Una hora xerrant, un grup de profes (joves!!!), en un to monòton i avorrit, i en la qual es va fer incidència, sobretot, en el viatge de final de curs i en les classes de natació que faran a la piscina d'una població propera. Això sí, innovant: ajuntaran el grup de primer i el de segon d'ESO. I tot això presentat amb... un Power Point. Això és el que ens espera? Em fa llàstima sentir a dir això. Sé que no tothom treballa així, però quan t'ho expliquen... fa mal.  Ens falta molt camí per recòrrer, cal  que treballem molt més entre tots per arreglar-ho.

El procés (de matrícula)

Escric això arrel d'una intervenció que vaig fer a la passada assemblea de la Mesa de l'educació d'Adults (que per cert, espero seguir senint-ne a parlar)

El cas és que la moderadora ens va oferir el torn de paraula per expressar els dubtes, neguits i problemes generals que tenim a l'àmbit de la FPA.

I vaig considerar que era l'oportunitat per transmetre el meu neguit (i els del CFA Segrià, i els de diversos directors/es de Centres de Lleida, i pel que vaig sentir, dels CFA de tota Catalunya) sobre el procés de preinscripció i matrícula. No descriuré el procés per què ja el coneix tothom qui l'ha patit (vine al juny, després al juliol dues vegades, després al setembre, i a mitjans de setembre tornem a començar.... al final ho he fet!!) Un embolic que l'únic que ens provoca és un munt de feina, que sovint no té repercusió en la matrícula real, ni dels alumnes que comencen el curs.

I fa anys que dura, i fa anys que ho comentem, que ens queixem, i també fa anys que suposo que als SSTT i al Departament ho saben. Però seguim igual. Crec que és una prova del que deia el Carles Riera (el Secretari General de la CUP, que estava com a ponent a la Mesa), que va descriure (des del reconegut desconeixement) com a símptoma de líquidació de la FPA.

Abandonament, preocupació zero, incomunicació, lleis obsoletes.... Fa por. La part positiva és que fa molts anys que sentim que se'ns vol fer desaparèixer, fa anys que se'ns invisibilitza, però aquí seguim, amb una actitud que, com deia l'altre moderador, fa que els profes d'adults necessitem fer militància, com no l'han de fer els altres col·lectius de mestres de Primària i Secundària.

I així estem. A punt de començar, emprenyats, amb dubtes, amb classes sense preparar per què s'ha d'atendre els alumnes que venen a informar-se, a fer preinscripcións, matrícules... Benvinguts a la FPA.

Més motius per a l'optimisme: el nou curs comença amb idees, amb propostes, amb mobles nous, i espero que, des de la perspectiva personal i del nou Equip Directiu, no defallim i seguim aspirant a tenir una escola millor, i que poguem exposar i recollir idees noves de les altres escoles, i aprofitar per compartir i fer-nos visibles, per què si hem d'esperar que algú ens ho faci...

Un nou curs

Veig que les entrades a la germana pobra i lletja son poquetes, i no tinc gaire temps per escriure. Hem tingut molta feina, i la rutina acaba absorvint els moments de reflexió necessaris per a escriure. Crec que el final d'estiu és un bon moment, doncs ha acabat un curs (fa temps, ja!), i hi ha hagut temps suficient per agafar distància i reflexionar sobre com ha anat aquest, i com anirà el següent. O com voldria que anés.

El cas és que el curs va acabar bé. Es va consolidar via eleccions el nou Equip Directiu, de qual en formo part com a cap d'estudis, i vam començar a apuntar algunes idees, línees d'actuació, desitjos, etc., sobre com hauria d'anar el proper, i els propers cursos.

I el proper curs es presenta com a inici de propostes i projectes molt il·lusionants, que hem de prendre de manera realista, doncs tenim clar que alguns ja els podrem anar aplicant, d'altres tenen més recorregut i s'aniran aplicant poc a poc, i d'altres, segur, es quedaran al calaix per un altre moment.

Van apareixent paraules que donen pistes, com ara programar i avaluar per competències, acord de corresponsabilitat, Erasmus, projectes ABP, fem barri, formació TIC/TAC, mobles nous, Gsuite, i datàfon. Tot un ventall de vocabulari amb el que ens haurem de familiaritzar.

El millor de tot és la il·lusió amb què s'encara tot això, ja ho deia a l'entrada anterior. I tenint clars quatre conceptes que haurem d'aplicar, som'hi i endavant.

I personalment, encaro el curs amb la mateixa il·lusió i empenta, i per no perdre el costum, cursos: que si Nivell D, que si lideratge pedagògic, que si programació per competències (referència del Josep Miquel Arroyo), i d'altres que de moment tinc només al cap.

La importància de la reflexió

Tornem a recuperar la germana... que no és bo perdre els hàbits, i sempre va bé que algú t'ho recordi (OK, Josep Miquel Arroyo i Ramon Paraiso?)

Doncs seguim a bon ritme a l'escola, amb el nou equip directiu. Proposant i desenvolupant idees. Poc a poc, com ja havia dit a l'altra entrada, i a l'anterior, i... tal.

Com a reflexió interessant, el moment actual. A l'anterior reunió d'equip vam reflexionar una mica sobre el model d'escola que volem. Arrel de l'activitat de final de trimestre, el desembre passat: un concert al carrer, molt bo, amb els Walkin' Roots, però amb molt poca assistència (una vintena d'alumnes, la gent que passava pel carrer i s'aturava uns segons, i evidentment, els membres del claustre).

El cas és que aquest, diguem-ne fracàs, ha portat a les reflexions següents: "N'hem de proposar més?", "Com podem fer per implicar molt més els alumnes i els companys de claustre?", "Hi ha més idees?", "Com les durem a terme?"...

Una idea portava a l'altra, i ja no pensàvem només en activitats extraescolars, sinó quin model d'escola ens agradava. Perquè al final, totes les accions determinen un model d'escola. Aportàvem idees sobre activitats extraescolars, digitalització dels materials i de la metodologia, com fer equip,... En definitiva, una hora de treball conjunt al meu parer molt profitós. Calen espais així, i s'han de buscar sota les pedres. És una llàstima que els aspectes burocràtics que apareixen durant la setmana es mengin possibles espais de reflexió com el que comento. 

Ara ve el moment "si jo fos Conseller": no fóra bo acondicionar els horaris per a que hi haguessin més espais de reflexió? Alliberar hores lectives per a crear, reflexionar, desenvolupar. I si calen més mestres, se n'hi posen. Però no sóc Conseller.

Fa poc en parlava amb l'Àngels, la directora:

- "Què passarà si en un futur ens emboliquem en algun projecte gros?"

- "Doncs que haurem de treure hores d'allà on sigui per a desenvolupar-lo. Si en tenim ganes, en sortiran."

I fixa't que el comentari i el que us explicava més amunt em porta a 14 anys enrere, quan vaig arribar al CFA Mollerussa amb la Dolors Bell·lloch. Una escola petita, tot per fer, poquets alumnes.... I poc a poc, a ganes i empenta, l'escola creixia i el nostre model es consolidava. Perfecte!

Per tant, conclusió de l'entrada present: com si ens treiéssim 14 anys de sobre, i tornem-hi. Ganes, empenta, un model clar, saber-lo transmetre, i endavant!!

En marxa!!

Ja fa unes setmanes que hem començat, i podríem dir que ja portem velocitat de creuer. Assumint les noves responsabilitats, aprenent, i comprobant que un Equip Directiu porta una feinada al darrera, d'aquestes que sovint es diu que no es veuen, però hi són.

Som nous tots tres, i com deia a l'entrada anterior, ens anem posant a puesto. De moment una de les innovacions proposades, les coordinacios regulars amb tots els grups, estan funcionant. Crec que ajuden a la reflexió, a la creació de sinèrgies, i poc a poc, al desenvolupament de noves maneres de treballar. Donem-nos temps.
De tant en tant coincidim amb la frase "jo això també ho he pensat". I això està bé. Les idees hi són, i les ganes també. Segur que és qüestió de temps anar-les materialitzant. Tenim un any per bastir, i qui sap si quatre més per concretar. Això ja ho veurem, i com deia aquell, ara no toca.

Pel que fa als projectes que porto al cap, també s'estan materialitzant. El grup de CFI 3 està entrant bé al món digital. Els que ja havien fet servir Google i no els venia de nou van polint antics vicis, i els que no havien tocat mai l'ordinador ("solo para quitarle el polvo") estan descobrint tot un món, i no se'ls fa un castell. Important. Poc a poc anem entrant en l'entorn GSuite (jo el primer, que també m'estic formant), i la primera sensació és que és un entorn molt interessant per a alumnes novells en el món digital. Tan interessant que crec que seria una bona idea que es convertís en l'eina de treball per als cursos COMPETIC. Sobretot els inicials.

L'altre gran projecte, la gamificació al grup de CFGM no és tan planer. Hi ha dificultats, sobretot per l'ús i abús que es fa del mòbil a classe. Els alumnes els costa distingir l'ús lúdic de l'educatiu del mòbil a classe. Un company del claustre va fer la següent reflexió. Encara és d'hora per distingir els dos aspectes, el mòbil és massa nou, i costa no mirar-lo quan no cal. D'acord, i la feina que tenim des de l'escola és començar a evidenciar aquesta distinció. De moment anem jugant amb el mòbil a classe (en el sentit educatiu: Kahoot, GForms,...) i reflexionant sobre el seu ús. Cal fer entendre que si el claustre decideix acabar amb l'ús del mòbil a classe, s'acabarà per a tot i per a tothom. I jo estic convençut que l'eina és interessant i que val la pena, per tant, jo faig apologia (adoctrino!!! 😱) sobre l'ús correcte. A veure si en sortiré....
I del que costa sortir-ne és amb al grup CFI 1. Ja vaig comentar a l'entrada anterior les dificultats d'aquest grup: barreja de dones immigrants i de les alumnes de tota la vida (las Dolores, Remedios, Angustias, etc.) És molt difícil intentar un treball oral (que realment necessiten) amb les imigrants, i a l'hora anar sentint "que no estás por mí", "dame una hoja", "que solo estás con ellas",  o intentar llegir calmadament amb una senyora de 84 anys, mentre veus que les immigrants estan parades per què no entenen cap de les lletres que tenen al davant. També a l'anterior entrada vaig demanar alguna idea,    però no n'he rebut cap. O no n'hi ha, o no em llegeix ningú 😆. El cas és que quan ens trobem amb el company amb qui compartim el grup (dos ides cada un) estem d'acord en que el problema no és de material (en tenim, el podem trobar o construir) sinó de metodologia. Com treballar amb dos o tres grups diferents a l'hora. De moment, alguna idea va sorgint, però l'hem de provar a classe. Ja aniré informant...

Un nou curs

Superada ja la primera quinzena del nou curs i del nou càrrec, tot segueix el ritme esperat i no hi ha hagut grans daltabaixos.

Cal adaptar-se, ser realistes, i no voler córrer. De moment, molta més burocràcia que projectes. Ara és el que toca. Horaris (encara n'hem sortit prou bé...),    normativa (PEC, NOFC, PAI, PLC, PAT, algunes per retocar, d'altres per començar, d'altres que per ara quedaran com estan...) matrícules (a veure si algú hi cau, i decideix eliminar les preinscripcions del juny, que només fan doblar la feina), i dubtes (bastants. Sort i gràcies a l'equip directiu anterior, que en resol molts!!)

Tots els grups s'estan omplint força bé, i tot i que sempre n'hi ha algun que fluixeja, de moment res que ens tregui la son. Ja arribarà (per cert, si algú té una idea de com treballar amb un grup de CFI  amb 26 alumnes, repartides aproximadament al 60% - 40% entre immigrants i senyores de les de tota la vida, que m'escrigui i m'ho apunti, doncs ja tinc clar que aquest grup sí que me la treurà, la son 😅).

També ens felicitem per la resta del claustre, que acull les noves propostes força bé, i entén les nostres dificultats com a inevitables i pròpies de la inexperiència. Esperem no decebre i anar-nos posant a puesto al més aviat possible.

I pel que fa a les noves idees i propostes, com a Equip directiu hem de ser pacients i anar introduint-les poc a poc, amb seny. Les idees hi són, les hem de madurar i adequar al nou context.

I pel que fa a mi, ja tinc al cap i coll avall les dues gran propostes d'aquest curs. Gamificar tot el que pugui el grup de català de CFGM, i un projecte de geolocalització amb el grup de CFI3. Aniré informant.

Vacances!!

Avui és el primer matí de vacances, tot i que encara ara he acabat una feineta sobre els horaris que havia quedat pendent... però ja està.

Algun espavilat ja haurà tingut temps de pensar "si comença vacances ara, és que deu estar a l'Equip Directiu, o deu fer cursos d'estiu". La primera és la bona.

Canvis a l'antic equip, passadissos, un oferiment i una proposta, acceptació, i endavant. Ara sóc el nou cap d'estudis del CFA Segrià.

El cas és que hem passat quinze dies de juliol de molts papers i documentacions variades, i encara poc temps per elaborar propostes. Però ja tindrem temps i arribaran, per què un dels convenciments que em va fer acceptar la proposta de participar va ser que ha de ser des de l'equip directiu on s'han de fer les propostes i engegar els canvis. I penso que tots tres tenim ganes de canvis, il·lusió i empenta.

Iniciem, doncs una nova etapa que esperem que sigui profitosa per a tothom.

Acabo ja, amb unes quantes observacions:

- No hem "pringat" aquests quinze dies. Ho dic per què m'ho va dir un@ mestr@ amb qui vaig coincidir fa uns dies, i crec que no el/la vaig convèncer de l'actitud de servei que té formar part de l'equip directiu. És el tema de sempre, de la feina, la vocació, el funcionariat, seguim tenint un problema, però ara no és el moment.

- Un record per al Ramon Paraiso, que deixa la direcció del CFA Dolors Paul a Cunit, i que ens deixa amb el dubte sobre si seguirà escrivint el seu bloc "De Vuelta". Ramon, moltes gràcies per les teves idees, recollides convenientment durant els últims anys. Un plaer haver compartit. Seguim!!

- Àngels, Glòria, descanseu molt aquest estiu, que ens espera un bon any. Endavant equip!!

Jornada Adults, 28 de juny de 2018

Aquest any la trobada de mestres d'adults s'ha fet sota el títol de "L'aprenentatge per competències a l'Educació d'Adults". Un tema interessant, i en veure les ponències vaig pensar... calla, que potser et donen idees. I me n'hi vaig anar.

La presentació inicial va anar a càrrec del senyor Aleix Gabarró, sub-director general d'Ordenació Curricular. Ens va parlar del necessari reconeixement de la diversitat de la FPA, de la necessitat de canvis generalitzats, bé, una mica el de sempre. Com a novetat va apuntar la necessitat de fer un inventari de recursos sobre FPA als municipis, per tal de conèixer i no repetir l'oferta, i dues propostes novedoses: la creació de mòduls optatius de GES, on algú es podria apuntar sense que calgui fer el GES sencer (així ho vaig entendre), com si fossin uns cursos monogràfics de 35 hores. I també va anunciar unes noves jornades al novembre. Ja veurem.

I ja vam anar per feina. Us afegeixo un resum de les notes que vaig prendre de totes les ponències que es van fer, tot i que ja teniu penjades a la web del SOCEA tota la informació que van aportar el ponents.

Aprendre per competències: de la comprensió a l'ús integrat dels coneixements

Cal una mirada més horitzontal sobre TOT el que es fa al centre.

Cal una avaluació més formativa.

Nivell de qualitat dels aprenentatges:

• Reproductiu (memorístic)
• Comprensiu (“és a dir...”)
• Aplicatiu (què puc fer amb això?)

La competència integra les ganes d'aprendre més.

Significació / sentit / transferència.

Els coneixements son la base de les competències. Han de ser aplicables.

Co-construcció de l'aprenentatge.

Diferents nivells de resolució / treball col.laboratiu / diferents activitats i metodologies.

Treball per projectes IES Tordària (sobre el mosquit tigre)

Pregunta inicial - continguts

Plantejament del problema, acció,...

Formalitat d'un correu electrònic, creació de posters, geografia,....

Interessant tota la càrrega teòrica, però com sovint ens passa, els exemples eren d'un Institut de Secundària, poc aplicables a qualsevol escola d'adults.

L'art de parlar - CFA Castelldefels, CFA Maria Rúbies, CFA Montserrat Roig, CFA Sanfeliu.

Una experiència amb el grup de Castellà 3, i l'ajuda d'una tècnica del MNAC.

Més enllà del llenguatge visual, cal saber expressar què ens diu el cuadre.

Metodologia VTS: Visual Thinking Strategies. Estratègies de pensament visual.

Els alumnes expliquen què els provoca una pintura.

Sense saber res de l'obra, viure-la.

Despertar emocions.

Hi haurà formació en VTS per a profes, de cara a la millora de l'aprenentatge de la llengua.

Una experiència molt xula, Calia veure al vídeo com comentaven els alumnes, en un castellà força correcte, sobre què els despertava la visió d'una obra determinada. Molt bé, i molt aplicable a qualsevol museu de qualsevol ciutat.

La semipresencialitat als CFA - CFA Valls

Oferta formativa massa extensa per a 7 profes + poca disponibilitat horària dels alumnes = flexibilitat i transversatilitat.

2h presencials i flexibilitat en la 3a (anglès 1 dins de GES, AU25 amb GS, una hora d'EE a català, algun alumne AU25 o GS poden fer algun mòdul GES,...)

Aquesta 3a hora se soluciona en gran part amb l'ús de TIC.
Ulls com a plats, que potser hem d'anar cap aquí... molt interessant el trencament de dinàmiques massa restrictives. I si TOTS els aprenentatges que es fan a un CFA poguessin ser vasos comunicants? Caldria una gran organització, trobar-se molt, però... per què no?

COMPETIC 2 I 3 semipresencials - CFA Manuel Sacristán

Els alumnes semipresencials s'adscriuen a grups de matí o tarda.

Només estan obligats a venir a fer el projecte.

Eines semipresencials penjades al Moodle.

Importància de les eines de suport (forums, xats,...)

Miniprojectes, productes col.laboratiu.

Proactivitat!!!!

Una altra!!! Si és que els semipresencials semblen una bona idea, sobre tot per a grups amb capacitat autodidacta. I no vol dir menys feina, doncs el seguiment cal fer-lo igual, però estic segur que tenir grups semipresencials crea espais per a altres grups que no poden tenir aquesta autonomia.

Ment oberta, mon obert - CFA Montseny

Documental sobre experiències migratòries.

Graven un documental en vídeo, en el qual els alumnes participen en totes les fases del rodatge.

Interessant, els alumnes molt motivats amb la feina. Immigrants, del país, tots treballant junts. Es veu que podem veure el vídeo al You Tube.

Sense música, la vida seria un error - CFA Tramuntana

Basat en el treball de la Bjork “Biophilia”

Gravació d'un videoclip amb nois del Centre Penitenciari de Figueres

Com en l'activitat anterior, una eina molt motivadora amb la que els nois s'involucren i participen activament en totes les fases de gravació i producció del vídeoclip.

Formant companys, formant equip - CFA Mare de Déu de Montserrat

Projecte per crear bon rotllo al claustre. Creació de doc compartits, Gimcana per Sant Jordi, compartir eines i recursos, punt de trobada, clima distès, viage col.laboratiu a Praga, línia de centre unificada.
Em va encantar la idea, i ara estic pendent de contactar amb la Nadia (la mestra que va presentar l'activitat) per a que em concreti quines dinàmiques van fer servir, durant quant de temps, en quin moment del curs... detallets. Si sé més coses, igual les escric.

Aprenentate servei al CFA Can Serra

Els participants es formen treballant sobre necessitats reals de l'entorn.

Es fomenten valors i actituds.

Propostes transversals, Pla d'Entron, 

Col.laboració amb monitors i tècnics dels esplais del barri.
Sempre interessant el tema d'aprenentatge servei. Al CFA Can Serra l'han dut a un extrem interessant. Immersió absoluta a l'entorn, al barri, a les diferents entitats. Com sempre, segur que cal un gran compromís, coordinació, idees, voluntat, creure en una FPA diferent.... aspectes que fan pensar, i molt.

Associació d'alumnes del CFA Prosperitat

Potenciar semipresencialitat

Nous mòduls per a nouvinguts

Creació de xarxes
Tenen un munt de cursos muntats!! i si ve algú amb una idea, se'n parla. Sempre.

Fins aquí el meu resum / visió de la Jornada. Vull acabar fent dues observacions. En cap ponència es van deixar fer preguntes, perquè evidentment ens haguessim quedat sense temps, o se'ns hagués fet molt tard. És la paradoxa d'aquestes (i d'altres) jornades. Si volem escoltar-ne moltes, no podem fer preguntes. S'ha d'anar per feina.
Una altra observació, potser més banal (o no) és el temps per a l'esmorzar. M'explico. Sempre donen mitja hora per esmorzar, i et recorden que és aquell moment on podrem compartir amb altres companys els temes, les opinions,... tot des de la informalitat de tenir un crusan al davant. Doncs el cas és que mitja hora és molt poc temps per a aquestes trobades. Saludes molts companys que fa temps que no veus, dius hola a tothom, i poca cosa més. Ja ha passat mitja hora. Proposo allargar el temps d'aquest espai. Mínim una hora (i sé que és incompatible amb l'observació anterior), però total, els crusans s'acabaran igual, i tindrem més temps per compartir. Potser ens hem de començar a plantejar (a qui correspongui) la idea d'un esdeveniment més ampli, tipus Congrés o similar. Un dia, dos,... i donar importància a aquests espais informals, o que esdevinguin més formals,... no ho sé.... tot son idees.