una nova entrada, excepcional

Aquesta entrada és excepcional però perquè no acostumo a penjar entrades tan seguides, no per altra cosa.

El cas és que als darrers dies han passat coses que justifiquen plenament el títol del bloc, i no me'n puc estar de comentar-les. Una d'àmbit general i una altra d'àmbit local.

La d'àmbit general és que ha sortit la convocatòria per a les proves d'accés a Grau Superior, com sabreu, i han donat els noms dels instituts on es faran.

A Lleida només hi ha un institut que ho fa. Sembla estrany, oi? a una ciutat gran com Lleida?... doncs  agafeu-vos. Parlo de la província de Lleida. L'únic institut on es faran proves d'accés a Grau Superior és el de La Pobla de Segur, a 99.6 Km segons el Google Maps. Un institut a tota la província!! No és que això afecti únicament als alumnes del CFA (Segrià i Joan Carles), però en som part afectada. Des del nostre centre estem valorant la possibilitat d'oferir als alumnes d'anar a Igualada (99,3 km segons el Google Maps), que és igual de lluny, però la carretera (A-2) és més bona.

La segona notícia, la d'àmbit local, ens afecta directament. El nostre centre està enganxat a una escola de Primària. Per raons de matrícula, aquesta escola ha de crear una línia nova, i necessita més espai. I sabeu d'on l'agafen? Del CFA Segrià. Aquesta part sembla que ja està decidida, tot i que reivindicarem que no volem marxar, atenent que els espais no son adequats per a la canalla (però per als adults sí... en fi), i que nosaltres fa 30 anys que hi som. El cas és que sembla una batalla perduda, i per tant, haurem de lluitar per a que se'ns ofereixin uns nous espais, iguals o millors (preferiblement millors) que els que tenim ara. I ens n'han ofert un que no ho és de millor. Menys espais i inadequats, lluny del centre de la ciutat,...  En sortim perdent. I pel que sembla sense alternativa.

La meva opinió personal (no del claustre) era que si ens oferien un espai millor, no era mala opció marxar. Partir de zero, desenvolupar un nou projecte en un nou barri, donar-nos a conèixer (tant al barri que abandonem a desgrat com al nou barri que ens acull), però sempre que fos un espai millor. I no ho és, i ens tornen a deixar amb el cul enlaire, a no considerar-nos, a ser els últims dels últims, a tractar-nos com la germana pobra i lletja del Sistema Educatiu, aquella a qui ningú li fa cas.

Això sí, ens han fet un anunci per a la tele.

Algunes propostes

Ara que estem cap a mig curs, penso que és un bon moment per explicar alguna de les coses que faig a classe, per si les voleu aprofitar.

Dues a COMPETIC 2:

- El passat divendres 6 de març vam presentar amb la Pilar Pelegrí el projecte "Apadrinem el patrimoni", a la 3a Jornada d'EPA. Podreu veure la presentació i el material quan el pengin a l'ICE de la UAB. Bàsicament vam explicar que els dos grups de COMPETIC 2 (un al matí i un altre a la tarda) han creat una presentació conjunta on exposen i editen les fotos que han fet dels Camps Elisis, a Lleida. També van col·laborar en crear un Padlet amb fragments d'història, poesia, narrativa, etc. sobre els Camps. I tot això s'anirà penjant a un sites on es podrà veure el resultat final.

- Segueixo fent les classes a partir dels vídeos del meu canal a Youtube, qbalaguer (l'afegeixo, per fer-me publicitat). Em va molt bé. Fins ara hem treballat les competències 1-6 sense gairebé cap classe teòrica. Els alumnes miren els vídeos, i a classe es converteixen (segons la competència) en artistes que presenten una exposició fotogràfica de les seves obres, dissenyadors gràfics d'una editorial moderna, organitzadors de viatges per a grups,... el que convingui. Treballen a classe solucionant les situacions, i jo els soluciono els dubtes que van tenint. I quan el Joan Padrós us digui que amb els vídeos es treballa molt bé, feu-li cas, que té raó.

Literatura (Català, GES 1): hem treballat els elements de la narrativa, el teatre i la poesia. Amb el que vaig recollir de les idees del Josep Miquel Arroyo, vaig pensar: "a partir de la teoria, crearan un petit conte, del qual n'extreuran diàlegs teatralitzats". I dit i fet. Han creat, i ara ho tenen en un arxiu a GDocs. Ara les he de convèncer de si el volen ensenyar a la resta d'alumnat...

CFI 1: tenim un grup d'unes 14-15 alumnes immigrants. El Paco Clavera, que ha arribat aquest curs des de Primària, va veure el que tenia entre mans i va proposar treballar per racons. No els diem "racons", que sona infantil, però en diem píndoles, centres d'interès, jocs,... depèn del dia. Hem construit puzzles (d'imatges, de paraules), jocs de relació paraula imatge, dòminos, etc. Separem a les alumnes en grups (de 3 o 4) i durant una part de la sessió (60, 80 minuts) juguen. De moment els està agradant molt l'experiència,  i nosaltres seguim pensant en més jocs, sempre relacionats amb els temes que fem a classe (evidentment).

I així estem. Cal sempre pensar, crear, fer-ho diferent, i si pot ser innovador. Ja acabo. Ara que estic preparant el tercer trimestre, avanço una pista per a alguna entrada propera: Genially. Ho estic provant, i m'agrada molt. Fàcil, engrescador, amb moltes possibilitats... Ja en parlaré.

I vosaltres què hi feu aquí?

No hi insistiré gaire per què segur que el que explicaré a continuació ja us ha passat més d'una vegada.

Fa uns dies va trucar-nos una orientadora que coordina, al nostre CRP de referència, un grup de treball sobre orientació educativa. Volia conèixer-nos, i venir amb la resta del grup de treball per saber quins eren els nostres recursos. 

Va venir un grup d'una dotzena de psicopedagogues, orientadores a diferents IES, membres del CRP, tot un grup pertanyent al camp educatiu, com nosaltres.

L'Àngels Pascual, la nostra directora, els va explicar la nostra oferta formativa, i van flipar. No ens coneixien, no sabíem el que fèiem, ni la nostra oferta, ni les possibilitats que se'ls oferien.

Evidentment van veure tot un camp obert respecte, sobretot, a l'alumnat amb poques possibilitats a l'educació Secundària, a joves immigrants que els arribaven, els seus pares, etc.

Un cas més d'invisibilització. Una llàstima. I segur que, com deia al principi, a més d'un dels que llegiu això us ha passat algun cas semblant.

Tots els que estàvem al voltant d'aquella taula ens fèiem creus que l'Administració no donés a conèixer els seus propis recursos. El més trist és que les professionals d'aquests grup de treball sí que tenen i coneixen recursos (evidentment): mèdics, assistencials, pedagògics,... però sembla que quan aquests recursos poden prendre els camí de la FPA, aquest camí desapareix, i ningú sap res de la seva existència.

En fi. ho volia escriure.

La vida segueix. No defallim.

SIMO 2019

Els passats 5, 6 i 7 de novembre vaig anar a Madrid, al Congrés SIMO Educación. Ja deuen portar 7 o 8 edicions, i jo és la tercera vegada que hi vaig.

Un congrés sobre Tecnologia Educativa, molt interessant per a qui vulgui descobrir les últimes eines per treballar amb TIC a classe.

Però no només TIC, també hi ha conferències sobre metodologia, neuroeducació, eines per al lideratge educatiu, etc.

L'espai central del gran recinte del congrés està reservat a empreses. Des de les grans, com Microsoft, Edelvives, o SM, fins a petites empreses que desenvolupen eines per imprimir en 3D, que creen jocs tipus Scape Room, eines d'edició de vídeo, material didàctic,... moltes empreses (jo no en recordava tantes)

I envoltant-les a totes hi ha molts espais on s'hi fan les conferències. Moltes. Tantes, que cal triar a quina anar, procurant sempre que no s'encavalquin.

Vaig escoltar xerrades sobre neuroeducació, on es destacava la importància de l'emoció en l'aprenentatge, i sobre com millorar les situacions d'aprenentatge per aconseguir l'èxit; també vaig escoltar al Manu Velasco. Si no l'heu sentit mai, apropeu-vos al seu bloc; O el Jesús Guillén, que explicava que l'important en educació lliga amb la nutrició, el son, l'exercici físic, la socialització...; o la importància de l'autoestima o l'autoobservació, l'empatia, en els processos de lideratge en equips directius.

I només cito les que més em van impactar.

Menció especial per al Daniel Garcia, del CFA Enric Valor, de Xirivella, al País Valencià, únic representant de la Formació d'Adults al Congrés. Una ponència, Compartic, sobre l'ús de l'Ipad a classe. Vaig aprofitar per aprendre sobre l'ús del Chromecast.

I una altra menció per a l'inefable Joan Padrós, que també visitava la fira. Sempre ens trobem a llocs així. Mai al bar fent una cervesa.

El cas és que SIMO Educación em sembla un espai on cal anar-hi, alguna vegada. No gaire sovint, per què les coses en educació no canvien tant d'un any per l'altre, però cada cinc, com he fet jo, està bé.

Per cert, vaig reflexionar força sobre el paper de la FPA en llocs com aquests. Residual. Ja he comentat les ponències que teníem. Una.

Em sentia una mica estrany, doncs veia un munt de coses que penso que mai podrem tenir a una escola d'adults. Des de material per treballar online (caldria trencar certes resistències metodològiques), pissarres digitals increïbles (a 12000€ la peça), treballs amb impressores 3D impossibles de realitzar  (crec) a les nostres escoles, ulleres de RA i RV, experiències amb gamificació,...

En fi, si podeu l'any que ve, aneu-hi. Amb els ulls i les orelles ben obertes. Que no tornin a dir que els que hi érem som els que ja estem convençuts. Això va ser bo. Un ponent desenvolupava la seva ponència sobre treballs en equip, i ens deia que és fàcil vendre vaixells al Saló Nàutic. "Als que sou aquí no us cal descobrir els avantatges de les TIC, del treball online, de moltes innovacions més. Ja veniu incentivats de casa"

Cal explicar l'experiencia a SIMO per convèncer als companys que hi vagin, que descobreixin què més pot donar de si la nostra professió si l'adaptem al segle XXI.

L'entrada al Congrés

L'interior

Material creat en 3D

Si vas a Madrid i no menges bocatacalamares i croquetas de rabo de toro... ja em diràs. 

una franja determinada

Avui serà un entrada tipus "pim pam", escrita en el mateix moment en que m'ha vingut el tema al cap.

I el tema m'ha vingut arrel d'un curs que estic fent amb l'INTEF, per cert, amb el company Ramon Paraiso com a tutor.

El cas és que hem hagut de fer un exercici que consisteix en crear una activitat que motivi l'alumnat, que l'enriqueixi. Resumeixo....

I m'ha vingut al cap una idea que sembla poc realista vist el context actual, però que he aprofitat per reivindicar aprofitant l'exercici proposat pel Ramon.

Es tracta de parar atenció al grup d'alumnes (o potencials alumnes) de GES de la franja majors de 40 anys. Aquells que venen a l'escola perquè volen treure's el GES, però que topen, sobretot, amb la problemàtica de l'anglès, el català, i en menor mesura les mates o el castellà. La resposta és la prova de Nivell, i cap a GES 1, a fer continguts d'anglès, català o mates equivalents a 3r de la ESO. Per a algú que va fer la EGB fa 30 anys o més, resulta un problema força desmotivador.

En d'altres cursos aquest problema està millor resolt. Els cursos COMPETIC, per exemple, comencen des de zero coneixements, i l'alumne pot anar poc a poc assolint coneixements d'usuari avançat.

Fins fa poc el cursos d'anglès també, però ara ja s'ha pres la dinàmica, no tant de l'obtenció de cap títol, sinó la de l'adequació al nivel B1. Crec que tampoc afavorirà els alumnes de la franja d'edat esmentada.

Però no és aquest el cas del GES, i aquí és on aprofito (també ho he fet al curs de l'INTEF) per reivindicar una FPA que atengui també a l'alumnat que ve a l'escola per recordar, aprendre, no quedar-se enrere, el que no té pressa per treure's un títol, el que voldria fer algun curs de "cultura general". Una FPA més social, integradora, de compromís amb un sector de població que no busca títols sinó coneixement.

He proposat la idea de fer un curs anual, amb una metodologia molt més individualitzada, integradora, de compromís, amb una estructura semblant a l'antic Pregraduat que servís per enganxar els alumnes d'aquesta franja, que després ja seguirien amb el GES trimestral. Aquí és on el tutor m'ha criticat. "Poc realista", m'ha dit. Ja, té raó, la llàstima és que una proposta com aquesta sembla que surt d'una visió màgica o naïf de la professió, quan hauria de ser una via paral·lela, de convivència, d'integració.

Com sempre aprofito per demanar idees, perquè m'imagino que no és una tema només meu i que als diferents centres us hi topeu sovint.

I què bonic seria poder trobar-nos tots els que som a FPA i debatre aquests temes en una mena de Congrés, oi Javier Iñiguez?

La Mesa i els cunyats...

El títol és enganyós, ja ho dic ara, però com que vull escriure sobre els dos temes, i sé que hi haurà un moment que ja no podré dedicar-me tant a la germana.... doncs aprofito i els ajunto ara.

Començo per la Mesa. A l'anterior entrada en vaig fer una mica d'esment, i vaig recordar que havia de fer un resum per a qui el volgués llegir. El passat divendres 13 de setmebre hi va haver una assemblea de la Mesa d'Adults de Catalunya, que feia temps (anys, crec) que estava inactiva. Per a qui no ho sàpiga, la Mesa és un col·lectiu de profes d'adults (de Primària i de Secundària) que té un paper reivindicatiu de la FPA, i té representants sindicals com a interlocutors directes.

Aquell divendres, l'assemblea es va dividir en dues parts.

La primera part pretenia copsar les propostes de partits polítics sobre la FPA. A la taula hi havia un representant d'ERC (Rafa Humet) un de Catalunya en comú (Miquel Essomba), i un de la CUP (Miquel Riera).

Cadascun d'ells va expressar l'interés dels respectius partits per la FPA.

Va començar el d'ERC. Resumeixo: "És hora de posar la FPA a l'agenda pública, cal visibilització, els càrrecs electes no reben pressió de la gent, demanda de flexibilitat i més autonomia, i unificació de la xarxa municipal i la de la Generalitat." Quan va acabar va marxar per què tenia una boda (¿¿¿?¿?!!!)

Al programa dels comuns hi ha "la proposta d'una nova llei de FPA, i la creació d'una Direcció General. Es reivindica la innovació, i la creació d'espais de difusió i creació cultural. Estabilitat de plantilles i treball en xarxa". I després de contestar una pregunta del públic va marxar, ja que tenia un altre acte. (¿?¿??¿!!)

El Carles Riera (CUP) es va quedar. Assumeix que "no és expert en FPA, però sí transmissor de les propostes que puguin sorgir. Intueix símptomes de liquidació (davallada de recursos, invisibilització, precarització...), i seria fàcil que hi entrés l'empresa privada. Cal una FPA que capaciti a les persones desafavorides."

En el torn de debat, ja he dit que el representant dels comuns va marxar després de la primera intervenció, això sí, comprometent-se a dur alguna iniciativa parlamentària. Només es va quedar el Carles Riera, que es va comprometre a portar al Parlament el document que pogués consensuar la Mesa (afegint la dificultat que suposa que un document a arribi a debatre's, a causa de la multiplicitat de reunions i comissions que actuen de filtre al Parlament).

Vam esmorzar, i vam passar a la segona part del matí, que consistia en debatre els documents sobre la millora de la FPA. És difícil debatre un document entre el centenar de profes presents, però es va parlar de la dificultat del procés de preinscripció i matrícula (sabeu qui va treure el tema? Llegiu-me); el nivell del nostre Anglès 3, que no correspon amb el que les EOI esperaven; la inclusió dels menors no acompanyats a la FPA; la necessitat del treball en xarxa entre diferents CFA; la incidència de la tutoria i la orientació com a mesura contra l'abandonament; cal trencar la dinàmica de repetir esquemes dels IES, doncs veure la FPA  des d'una perspectiva només acadèmica és un error.

Assumint tota la problemàtica, es va incidir des de la Mesa en el paper reivindicatiu que té la FPA. A més de profes, els que treballem als CFA hem de militar, defensar una educació d'adults pública i gratuïta en la que creiem, per fer-la visible. Una feina extra que els altres companys de Primària i Secundària no han de fer.

Se'ns va convocar a una propera assemblea el divendres 11 d'octubre, i s'espera que aquest acte sigui el principi de la renovació de la Mesa (tant per jubilació com per noves empentes).

Aprofito per animar-vos a participar, encara que només sigui explicant alls vostres claustres que la Mesa existeix.

I no m'oblido dels cunyats, per què em serveixen per fer dues reflexions.

El primer cunyat és el nou Gerent d'una empresa mitjana. Em diu: "La primera decisió que he pres ha sigut delegar. Jo no puc estar fent la feina, i a l'hora tancar-me al despatx pensant i creant les línies d'actuació dels canvis que proposo". Seria com alliberar d'hores lectives als profes que es comprometessin, per tal que tinguessin temps i espai per pensar, crear, i treballar conjuntament per crear una escola millor. Quina bestiesa, oi?

El segon cunyat va assistir a la reunió de pares del nou Institut on comença a estudiar la meva neboda, primer d'ESO. Va sortir espantat. Una hora xerrant, un grup de profes (joves!!!), en un to monòton i avorrit, i en la qual es va fer incidència, sobretot, en el viatge de final de curs i en les classes de natació que faran a la piscina d'una població propera. Això sí, innovant: ajuntaran el grup de primer i el de segon d'ESO. I tot això presentat amb... un Power Point. Això és el que ens espera? Em fa llàstima sentir a dir això. Sé que no tothom treballa així, però quan t'ho expliquen... fa mal.  Ens falta molt camí per recòrrer, cal  que treballem molt més entre tots per arreglar-ho.

El procés (de matrícula)

Escric això arrel d'una intervenció que vaig fer a la passada assemblea de la Mesa de l'educació d'Adults (que per cert, espero seguir senint-ne a parlar)

El cas és que la moderadora ens va oferir el torn de paraula per expressar els dubtes, neguits i problemes generals que tenim a l'àmbit de la FPA.

I vaig considerar que era l'oportunitat per transmetre el meu neguit (i els del CFA Segrià, i els de diversos directors/es de Centres de Lleida, i pel que vaig sentir, dels CFA de tota Catalunya) sobre el procés de preinscripció i matrícula. No descriuré el procés per què ja el coneix tothom qui l'ha patit (vine al juny, després al juliol dues vegades, després al setembre, i a mitjans de setembre tornem a començar.... al final ho he fet!!) Un embolic que l'únic que ens provoca és un munt de feina, que sovint no té repercusió en la matrícula real, ni dels alumnes que comencen el curs.

I fa anys que dura, i fa anys que ho comentem, que ens queixem, i també fa anys que suposo que als SSTT i al Departament ho saben. Però seguim igual. Crec que és una prova del que deia el Carles Riera (el Secretari General de la CUP, que estava com a ponent a la Mesa), que va descriure (des del reconegut desconeixement) com a símptoma de líquidació de la FPA.

Abandonament, preocupació zero, incomunicació, lleis obsoletes.... Fa por. La part positiva és que fa molts anys que sentim que se'ns vol fer desaparèixer, fa anys que se'ns invisibilitza, però aquí seguim, amb una actitud que, com deia l'altre moderador, fa que els profes d'adults necessitem fer militància, com no l'han de fer els altres col·lectius de mestres de Primària i Secundària.

I així estem. A punt de començar, emprenyats, amb dubtes, amb classes sense preparar per què s'ha d'atendre els alumnes que venen a informar-se, a fer preinscripcións, matrícules... Benvinguts a la FPA.

Més motius per a l'optimisme: el nou curs comença amb idees, amb propostes, amb mobles nous, i espero que, des de la perspectiva personal i del nou Equip Directiu, no defallim i seguim aspirant a tenir una escola millor, i que poguem exposar i recollir idees noves de les altres escoles, i aprofitar per compartir i fer-nos visibles, per què si hem d'esperar que algú ens ho faci...